
És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
Polpa de color crema a groguenca o ataronjada pàl·lida. Suau i no amarga; o fibrosa i amarga. Llavors nombroses, el·líptiques, aplanades, de 3 -20 x 4-12 mm.
La de polpa m ́s dolça sol ser Cucurbita moshcata. És prou bona cuita al forn o bullida amb canyella, i sense sal. Per altra banda, tot i ser la més gran, fins arribar a la mitja tona, Cucurbita maxima, a més de ser difícil de collir, sol donar-se als porcs. La Cucurbita ficifolia aquí només es fa servir per fer confitura de cabell d’àngel, que pot servir, per exemple per farcir els pastissets de Tortosa. La carabassa rodona (Cucurbita pepo pepo), a més de fer-se servir pel Halloween es pot menjar cuita. Potser sigui més bona pelant la closca després de bullir-la. En general les carbasses es conserven bé durant uns mesos un cop collides. Les flors (mascles) es solen menjar arrebossades.
Se sembra quan ja no hi ha perill de fredorades. La terra s’ha d’haver preparat basant bé. Es poden cavar rases de dos pams (o més) de fondo per omplir-les d’humus barrejat amb fems i adob mineral (N, P, K, Fe). >Més val concentrar el fems i l’adob químic a les capes més profundes. Val la pena, abans, d’inundar la rasa, i també, després d’haver-la omplert amb l’humus, tornar-la a regar. No és bo cobrir el terreny amb plàstics per evitar el creixement de males herbes, ja que les carbasseres també creixerien menys del normal. Després d’abocar escampades les llavors, es cobreix amb una capa d’uns dos dits d’humus i es rega de seguida. Quan comencin a despuntar les plantes val la pena posar-hi mata-cargols. Pot ser l’hora de clavar pals per indicar més endavant on cal regar. És una planta que creixerà molt i necessitarà molta aigua i adob. L’adob també es pot aspergir en esprai a base de 10 mL d’adob líquid concentrat (N, P, K) per Litre a la sulfatadora. Al principi la planta necessitarà més Nitrogen, cosa que podria obtenir amb urea (granulada) desfeta a l’aigua de regar-la. Primer solen aparèixer les flors masculines, de base cilíndrica estreta. Més tard ja van apareixent les femenines (de base inflada, globulosa). És planta que agraeix la col·laboració dels borinots i abelles, o de persones que facilitin la llur pol·linització. És planta que viu bé a ple sol, i a l’ombra es torna molt poc productiva. Cal vigilar la presència de plagues com la de l’aranya roja.
Adansonia, Aegle marmelos, Aeglopsis, Amphitecna, Balsamocitrus, Benincasa, Citrullus colocynthis, Coccinia grandis , Crecentia, Fevoniella, Gurania lobata, Kigellia, Lagenaria siceraria , Lecythis, Limonia, Luffa aegytpiaca (carabassa d’esponja), Momordica charantia, Sechium edule, Sechium tacaco , Sicana, Strychnos, Telfairia, Teobroma grandiflorum.
De les carabasses, Cucurbita maxima era molt coneguda al Perú durant el Neolític, mentre que a Mèxic ho era C. mixta. Suposadament Cucurbita pepo es va originar per hibridació entre Cucurbita texana i Cucurbita fraterna. En tot cas la carabassa és una aliment que va passar d’Amèrica a Europa a través dels colonitzadors el segle XVI. La celebració del Halloween deriva de la dels indis americans per honrar els avant-passats morts. La llàstima vas ser que enlloc d’agrair els holandesos puritans l’ajuda dels indis quan estaven a punt de morir els europeus de desnutrició, un cop refets emprengueren una lluita acarnissada contra els locals. L’expressió de “donar carabassa”, que significa refusar l’afecte d’un pretendent, pot venir de la fama de les carabasses com a menja anafrodisíaca. Fins i tot amb les llavors se’n feien una mena de rosaris per allunyar els pensaments lascius. Però segurament aquestes tradicions antigues no es referien a la carabassa actual sinó al Citrullus colycinthis, una carabasseta silvestre molt amargant i purgant. «Rebre carabasses» també pot significar suspendre assignatures. Pel setembre és quan es cullen les carabasses i quan hi ha l’examen de repesca. «Saber nedar sense carabasses» vol dir que hom no necessita l’ajuda de ningú. Les carabasses buides d’una mena determinada es feien servir de flotadors.