
És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
Corol·la de 14-19 mm. Vil·là de 17-23 mm. Estams amb filament de 2.5-7.5 mm amb anteres de 5.5-8 mm, grogues, amb apèndixs basals de 1.5-3 mm fimbriats. Estil de fins a 26 mm, groguenc, amb rames de 0.5-1 mm, primer aproximades, després separades, pubescents a la cara de sota. Aquenis de 4-7 × 1-1.4 mm, cilíndrics, densament sericis, amb pèls blanquinosos primer i daurats rogencs quan són madurs. Vil·là de 17-23 mm, amb un rengle de pèls plomosos amb clis de fins a 1.4 mm blancs però daurats a la base, soldats en fascicles de 5-13. La planta clou el capítol quan ha de ploure.
Es troba en marges de camins de muntanya mitjana-alta, clarianes de bosc de pi roig o fageda. Es troba a la zona pirinenca de 800 a 2000 m snm.
Col·locada dins els establiments a la paret, sobre portes o finestres protegeix de maleficis. Ve a ser un substitut de l’astre rei. Alguns resaven a la planta perquè es quedés amb la malaltia que ells patien.
La rel s’ha emprat contra la paràlisis. Suposadament CARLEMANY va disparar una fletxa per endevinar quina planta els lliuraria de la pesta i va resultar ser aquesta. La rel, és antibacteriana, vermífuga, colagoga, diürètica i digestiva o aperitiva. Els triterpens de la rel actuen contra el melanoma humà.
Amb les fulles es cardava la llana de les ovelles. Les flors quallen la llet.
En algunes zones (UPEIN) pot estar protegida i multada la seva recol·lecció.