A Rússia també és tradicional menjar el caviar amb ceba. La dieta xinesa, i la sud-americana, també inclouen la ceba en nombrosos plats. A Huancabamba (Perú) la gent centenària són majoria, i mengen principalment un tipus de ceba local i un nap de color violeta. La dieta macrobiòtica japonesa accepta la ceba. El seu tekka conté, a més de ceba, bardana, Lotus, miso, oli de sèsam, i pastanaga. La dieta frugívora tan promocionada per Nicolàs Capo, per exemple, accepta de molt bon grat la ceba, junt a l’all i la llimona. Les dietes alcalinitzants també accepten de bon grat la ceba. Als nens petits se’ls sol donar ceba barrejada amb patates o pastanagues, en forma de puré, a partir dels 5 mesos.

Hi ha moltes varietats de ceba: blanca, vermella, picant, dolça, etc. Les cebes anomenades «chalote» són les que tenen molts bulbs embolcallats per un tel comú. Les cebes anomenades egípcies són les que fan flors vivípares que donen lloc a nombrosos fillets a la mateixa flor. La ceba de gra es cull entre juliol i agost. És fàcil de conservar força mesos. La ceba tendra es cull al cap de dos mesos d’haver-la plantat. Per exemple, es planta a finals d’agost i es cull a primers de novembre. La ceba seca es cull al cap de quatre mesos d’haver-la plantat. Per exemple, es planta al gener i es cull pel maig. Entre les varietats cultivades a Catalunya destaquen:

  • Agra de Molins de Rei: petita, aplanada, poc picant, de color grogós o marró molt clar.
  • Bavosa: mitjana, dolça, molt sucosa, per menjar tendre.
  • Blanca de Fuentes de Ebro. Dolça, molt bona per a caramel·litzar (cus-cus). Gran, totalment blanca, molt tova.
  • Calçots: originaris de Valls, són cebes que es ramifiquen molt a la base i més que bulbs esfèrics fan tiges blanques cilíndriques. Es couen amb foc de cremar tanys de vinya de l’any anterior i s’amaneixen amb salsa romesco.
  • Ceba de Braguer de Vaca. És de la zona de Berga. És molt allargada, poc picant i poc rosada.
  • Ceba de Coll de Nargó: gran (500 g), allargada, de color morat intens.
  • Ceba de Figueres. És rosada lilosa, mitjana (200 g), gens picant, dolça. Potser s’hauria de dir Ceba de Vila-Sacra, ja que és el nom originari. És la més consumida i la més coneguda.
  • Ceba de Llíria. Dolça, poc picant, molt bona per a menjar crua. Una mica oval, de color aram groguenc.
  • Ceba Gran i Dolça. És de Caldes de Malavella, mitjana, amb tel marró.
  • Ceba de Gra. Per fora de color d’aram. Molt bona conservació, fàcil de transportar o exportar des de la tardor a principi de la primavera.
  • Ceba de Mig Gra. Dura, picant. Es conserva força bé. Després de collida millora el color.
  • Morada d’en Campeny. És una ceba petita, aplanada, molt poc picant, de color marró, interiorment vermellosa i blanca. Ideal per a amanides o pizza.
  • Morada d’en Campeny. És una ceba petita, aplanada, molt poc picant, de color marró, interiorment vermellosa i blanca. Ideal per a amanides o pixxa.
  • Spring. Blanca daurada. Sabor suau. No es conserva massa bé.
  • Valenciana. Globosa, gran, de color d’aram per fora, ben blanca per dins, dolça.

Les mides es calibren segons normativa europea: 1 (més de 115 mm), 2 (100-115 mm), 3 (85-100 mm), 4 (70-90 mm), 5 (55-75 mm), 6 (30-45 mm).

Algunes persones toleren malament la ceba. Els dona mareig, mal de cap i mal de ventre. Més crua que bullida. No cal oblidar que algunes cebes són molt picants i fan plorar els ulls quan es tallen.

És molt conegut el remei per a la tos que consisteix a posar mitja ceba en un platet amb una mica d’aigua a la vora la capçalera del llit durant la nit. Un altre remei amb ceba, en aquest cas, contra l’asma, és a base de pomes (3) i ceba (1) ben tallades a bocins i bullides amb poc aigua durant mitja hora. S’hi pot afegir també segonet de civada. Un remei contra la retenció de líquids concomitant amb un atac de reuma és el següent: en 1/2 L d’aigua molt pura es deixa a la nevera tota la nit una rameta de julivert, un gra d’all, mitja ceba, una fulla de menta, una culleradeta de llavors de fonoll, i mitja llimona. Es beu el líquid essent demà.

De la pàgina sobre etnobotànica del Ripollès http://etnobotanicaripolles.galeon.com recordem alguns remeis fets amb ceba:

Per fer madurar un gra o un furóncol, cal escalivar una Ceba. Després, posar les pellofes i un fel de porc en una ampolla, i fer-ne un emplastre.

Remei pel cap carregat i xiulets a l’orella. Es posen 2-3 gotes de suc de Ceba tebi a dintre l’orella; i, amb suc de Llimona, es frega la part de darrera de l’orella.

La Corona de Rei (Saxifraga longifolia) es donava a les vaques quan no podien treure la “colga”, juntament amb pólvora i (a vegades), Comí (Carum carvi), Ceba i Mill del Sol (Lithospermum officinale). Per netejar per dins les truges després del part, se’ls donava la barreja de Carabassa, Ceba, Malves i rel de Floravia.

Morella Roquera (Parietaria officinalis), per les truges que després de parir tenen anorèxia. Se’ls barreja amb el menjar, tallada, o amb Ceba, Carbassa i farina.

Dita popular

Al matí una ceba, al migdia una poma, i al vespre un all; i envia el metge al carall.

Per saber més sobre la ceba, com les seves aplicacions o algunes receptes, descarrega't el document amb l'enllaç que hi ha a continuació.