Justa abans de plantar aniria bé fer una repassadeta amb el motocultor. En sembra directa, si les condicions són òptimes i s’han eliminat les males herbes, es pot fer a la tardor per a E. angustifolia (2-3 Kg/Ha) en marcs de 40-70 x 20-30 cm i a 1 cm de profunditat. El planter implica menys perills que la sembra directa. El repicat se sol fer ala primavera, millor que no pas a la tardor. La densitat sol ser de 65.000-80.00 plantes /Ha, en marcs de 40-70 x 20-30 cm. Els regs haurien de fer-se després de la sembra directa o de la plantació i durant els mesos secs de l’estiu. Tampoc cal passar-se perquè les rels amb massa aigua es moririen. Un adob excessiu amb Nitrogen faria que la part aèria es desenvolupés moll bé, però les arrels ben poc. Les arrels d’ E. purpurea agafen del terreny per cada Ha: 69 Kg N - 21 Kg P2O5 - 76 Kg K2O - 21 Kg MgO. Les arrels d’ E. pallida n’agafen, respectivament: 87 – 21- 74 – 12. I les d’ E. purpurea: 19 – 4- 9 – 2. La quantitat d’adob dependrà evidentment de com estigui el terreny. L’adob fosfòric i el potàssic cal posar-los abans de la plantació. El nitrogenat en diverses aportacions durant el cultiu. El desherbat entre rengles es pot fer amb l’arada, però dins de cada rengla caldrà fer-lo manualment, unes 4 vegades l’any. La planta tolera bé la làmina plàstic negre al voltant. En camp obert, si el terreny no s’entolla, les plantes no solen agafar malures. En hivernacle sí. Entre els fongs: Bortytis cinerea, Fusarium oxysporum, Phytium, Rhizoctonia solani. I entre els insectes: Bernisia tabaci, Frankiniella occidentalis, Thrips tabaci, Trialeuroides vaporariorum, i erugues minadores de fulles, pugons, etc. Amb tot, en camp obert és possible que apareguin algunes malures.

  • Alternaria alternata (fong)
  • Cercospora rudbeckii (fong)
  • Chlosyne gorgone (larva)
  • Ligrycoris barberi (coleòpter)
  • Liriomyza strigata (insecte)
  • Lygus (insecte)
  • Phiolenus spumarius (insecte)
  • Phymatotrichum omnivorum (fong)
  • Phytomyza atricornis (insecte)
  • Pratylenchus penetrans (nematode)
  • Septoria lepachydis (fong)
  • virus BBWV
  • virus del mosaic CMV

Perquè es facin més arrels (un 35-45 % més en pes) es poden tallar els capítols florals abans no s’obrin. Les arrels es cullen a la tardor (octubre-novembre) del quart any. Després es tria, es renta i s’escapça. Es pot deixar assecar a 45 º C en una càmera amb aire calent assistit per una estufa industrial. Per a més detalls, consultar: http://pam.ctfc.es



NOMS POPULARS

  • Alemany: Roter Sonnenhut/ Sonnenhüte/ Igelköpfe / Purpursonnenhut / Scheinsonnenhüte
  • Anglès: Black Sampson, Coneflower, Kansas Níger-Head, Purple conefl ower, Echinacea, snakeroot,
  • Kansas snakeroot, black sampson, purple conefl ower, scurvy root, Indian head, comb flower, black
  • susans, hedge hog
  • Francès: Rudbeckie Rouge, Échinacea
  • Holandès: Zonnehoed
  • Japonès: ムラサキバレンギク属
  • Xinès: 紫錐花屬
  • Idiomes natius nord-americans indis:
    • ashosikwimia’kuk, “fa olor de rata almesquera» (Potawatomi)
    • ica’hpehu, “per donar cops avall» (Lakota)
    • inshtogahte-hi «renta-ulls» (Omaha, Ponca)
    • ize. iso. he., “remei que entumeix» (Kiowa-Apache)
    • ksapitahako, “gira la ma» (Pawnee)
    • mika-hi “pinta” (Omaha, Ponca)
    • o.hicise’ ize, “remei de geniva» (Kiowa-Apache)
    • on’glakcapi, “pinta pel cabell» (Lakota)
    • saparidu hahts, “remei com bolet» (Pawnee)
    • sapita-tahok «girar la ma» (Arikara)
    • shika’wi (Meskwaki)
    • wetop, “pentinar el cabell» (Meskwaki)
    • xopadi taidia , “remei pel fred» (Hidatsa)


USOS MEDICINALS

  • abscessos
  • acne
  • alopècia
  • amigdalitis
  • àntrax
  • apendicitis
  • bronquitis crònica
  • caminar descalç sobre les brases preventiu dolor i cremades)
  • càncer de pell (?)
  • càncer de mama (?)
  • candidiasis
  • cansament agreujat al menjar i pel fred
  • cansament per marxes llargues (xuclar la rel i amb el suc mullar les parpelles, l’oïda i els mugrons)
  • carboncle
  • catarro
  • còlera
  • condilomes
  • conjuntivitis
  • cremades
  • cucs intestinals
  • dejuni (Sun Dance)
  • diabetis
  • diarrea
  • diftèria
  • disenteria
  • dispèpsia
  • dolors
  • èczema
  • edemes al·lèrgics
  • emfisema
  • erisipela
  • escarlatina
  • estomatitis ulcerativa
  • febre
  • febres tifoides (amb mirra)
  • ferides
  • flatulències
  • flegmons
  • furóncols
  • galteres
  • gangrena
  • gangrena pulmonar
  • gasos
  • gingivitis [millor que la clorhexidina]
  • goll exoftàlmic
  • gonorrea
  • grip
  • hemorràgia renal
  • herpes simple
  • impetigen
  • impotència sexual
  • indigestió
  • infeccions
  • infeccions recidivants (bacteris, fongs, virus)
  • inflamació del teixit conjuntiu
  • insectes paràsits
  • leucorrea
  • limfomes vírics
  • mal de cap
  • mal de coll
  • mal de panxa
  • mal de queixal
  • malària
  • mastitis
  • meningitis
  • molluscum contagiosum
  • mossegades de serps (només UE, no UI)
  • orquitis
  • picades d’abella o d’aranya o d’escorpí o de vespa
  • prostatitis (amb Sabal serrulata)
  • psoriasis
  • puerperi
  • quists
  • ràbia
  • refredats
  • rinitis
  • salpingitis purulenta
  • septicèmia
  • sífilis
  • sinusitis
  • Streptococcus pyogenes [extracte de rels, flors i fruits de les 2 espècies]
  • tètanos
  • tifus [+Mirra]
  • tos
  • tuberculosi (abscessos, tisis)
  • tumors (extracte amb glicerina)
  • úlceres purulentes
  • úlceres de decúbit
  • úlceres varicoses
  • uretritis infecciosa
  • vaginitis
  • varicela
  • verola
  • vulvitis
  • xarampió

Per a més informació sobre la Echinàcia descarrega't el document sencer redactat per Alexis Rosell.