Els fruits tenen de 5 a 7 costelles a cada costat i estan rematats per dos rengles de petits pèls blancs. El papus roman a la part superior de cada fruit. Cada fruit conté una llavor, que pot ser blanca, groga, grisa o marró segons la varietat d'enciam. Dins la família de les Compostes, el gènere Lactuca pertany a la tribu de les Lactuceae Cass. que es distingeix per tenir totes les flors ligulades. I dins la tribu, el gènere es distingeix per ser planta sense punxes, tenir els aquenis no disposats formant una estrella i sense corona sinó amb un vil·là blanc no plomós, i per tenir els aquenis del disc aplanats, lenticulars, lleugerament estriats longitudinalment en ambdues cares i acabats bruscament en un bec capil·lar. I dins el gènere, Lactuca sativa es distingeix per tenir les flors grogues, l’involucre amb peces desiguals imbricades en uns quants rengles, les fulles caulinars abraçadores però no decurrents, mai linears, capítols disposats en panícula, aquenis amb el bec prim i blanc, capítols en corimbe estretit, fulles mai dures o amb espícules.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

És planta cultivada d’origen incert. És planta que vol llum i molta aigua, sòls més aviat argilosos, però gens salins i no massa rics en humus. Els principals països productors (2020) són la Xina (14 milions de tones). USA (4.5), Espanya (1), Itàlia (0.7), l’Índia (1.1), Japó (0.5), França (0.45), entre d’altres països. En total al món la producció estimada és d’uns 28 milions de tones d’enciam cada any.

HISTÒRIA I ESOTERISME

A l'antic Egipte s’extreia oli de les seves llavors de l’enciam, a més de cultivar-lo per menjar les seves fulles ja cap al 2680 a.C. L'enciam era considerat una planta sagrada dedicada al déu Min, déu de la reproducció. Els antics egipcis creien que menjar enciam permetia «realitzar l'acte sexual sense descans». El seu ús quedà reflectit en cerimònies religioses i en imatges a moltes tombes i pintures murals. La varietat conreada aleshores equivalia a l’actual enciam romà gros. Cap a l'any 50 d.C. COLUMEL·LA va descriure diverses varietats d'enciam. Si per als romans i els egipcis l’enciam era tingut per afrodisíac, potser per la similitud del làtex de la tija amb el semen masculí, per als grecs tenia fama d’anafrodisíac. Els mateixos pitagòrics en menjaven tot sovint. DIOSCÒRIDES (segle I) recomanava prendre l’aigua de les llavors assíduament per tal de frenar els somnis eròtics i el desig de tenir relacions sexuals. Però beure’n en excés avisava que produeix ambliopia. Santa HILDEGARDA VON BINGEN (segle XII) l'esmenta com a medicinal. El 1586, JOACHIM CAMERARIUS va descriure els tres tipus d’enciams clàssics actuals: l'enciam de cabdell, l'enciam de fulles soltes, i l'enciam romà. Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) la «Lettuce» és planta de la Lluna, i per això dona humitat i refreda. El suc de l’enciam barrejat o bullit amb oli de roses i aplicat al front i als polsos fa venir la son i alleuja el mal de cap causat per la calor. L’enciam bullit afluixa el ventre quan hi ha restrenyiment; i ajuda a fer la digestió, a remetre la set i a incrementar la llet de les dones que donen el pit. També alleuja ràpidament el mal d’estómac o el mal de ventre provocats pel còlera. Aplicat a la zona del cor, fetge o ronyons desinflama. De tota manera, no és aconsellable que mengin enciam els afectats per asma, tuberculosis o altres malalties dels pulmons.

VARIETATS

    Entre els segles XVI i XVIII es van desenvolupar moltes varietats a Europa, sobretot als Països Baixos. Actualment les varietats més conegudes són:
  • ‘Maravella’
  • ‘Romà’ o ‘Enciam Llarg’
  • ‘Francès’ o ‘Trocadero’
  • ‘Fulla de Roure Vermell’
  • ‘Fulla de Roure Verd’
  • ‘Lollo rosso’
  • ‘Cabdell de Tudela’
  • ‘Iceberg’
  • ‘Llarg Negre’,
  • ‘Del Sucre’ o ‘Del Penedès’

USOS CULINARIS

Els romans cuinaven/coïen i servien les fulles d'enciam amb oli i vinagre, però les fulles més petites de vegades les menjaven crues. Era habitual servir una amanida d'enciam abans de començar un àpat. Després de l'època romana, a Europa es va continuar la tradició de coure l'enciam, abocant-hi oli i vinagre calent sobre les fulles cuites. Actualment es cultiva per les seves fulles, que es mengen crues en amanida. Si es vol evitar el perill de contaminació bacteriana patològica, es poden deixar en remull les fulles uns minuts en una dissolució de permanganat potàssic de manera que l’aigua tingui un color rosat molt suau només. Això, i després esbandir-les en aigua (neta o potable). A l’amanida típica, a més de les fulles d’enciam, s’hi posa tomàquet com a mínim, i sal, oli i vinagre. Alguns hi afegeixen fulles de ruca, fulles de canonges, raves, olives, fulles de dent de lleó, soja germinada, bocins de formatge o de tofu, anous, maduixes, anxoves, tàperes, etc. També hi ha enciams per consumir-ne la tija (crua o cuita), i altres per fer oli a partir de les llavors. Les fulles d'enciam també es poden posar a sopes i entrepans, o servir per embolicar tabulé.

POSSIBLE TOXICITAT

La contaminació per virus de l’ hepatitis A, el calcivírids o els norovirus és ocasional però possible. També és possible la presència als enciams de Giardia lamblia. I la contaminació bacteriana perillosa ocasional amb: Aeromonas, Campylobacter,Shigella, Vibrio cholera, Yersinia intermedia, Yersinia kristensenii, Escherichia coli, Listeria monocytogenes.

PROPIETATS MEDICINALS

  • afrodisíac (petites dosi)
  • anafrodisíac LLA, FUL (grans dosi)
  • analgèsic
  • antiespasmòdic
  • antiinflamatori
  • antiparasitari
  • antireumàtic
  • bèquic
  • carminatiu
  • diürètic
  • drenador hepàtic
  • emol·lient
  • febrífug
  • galactagog LLA
  • hipnòtic
  • hipoglucemiant
  • laxant suau
  • mucolític
  • parasiticida
  • sedant

USOS MEDICINALS

  • Alzheimer
  • ansietat
  • asma
  • berrugues LAT
  • bronquitis
  • cabell debilitat LLA
  • càncer (+ poma) de mama MCF-7
  • ciàtica
  • còlera (UI bullit)
  • contusions UE
  • cops de calor
  • cremades pel sol
  • diabetis
  • dismenorrea
  • dolors LLA
  • ejaculació involuntària massa freqüent LLA
  • epilèpsia
  • esclerosis a les cames
  • excitació nerviosa
  • febre
  • gasos intestinals
  • gota
  • hemorroides UE
  • hiperactivitat
  • hipertensió
  • indigestions
  • insolació
  • insomni
  • intoxicacions
  • leucèmia HL-60
  • llet escassa LLA
  • lumbago UE
  • mal de cap
  • mal d’estómac
  • mal de ventre
  • mala circulació
  • nefritis
  • neuràlgies
  • neurosi
  • palpitacions
  • restrenyiment
  • reuma
  • talls UE
  • taquicàrdia
  • tifus LLA
  • tos REL
  • tos-ferina REL
  • tos nerviosa
  • tos seca
  • verola

EFECTES FISIOLÒGICS

L’extracte aquós de l’enciam inhibeix el creixement de les cèl·lules HL-60 de leucèmia i de les MCF-7 de càncer de mama. I això és concomitant amb l’activació de la kinasa «checkpoint kinase-2», la inducció del tumor supressor p21, i una frenada severa del prooncogen ciclina D1. L’extracte amb etil-acetat indueix la mort de les cèl·lules HL-60, i això és concomitant amb l’acetilació de l’alfa-tubulina i l’estabilització dels microtúbuls, tal com ho fa, per exemple, el taxol. De tota manera la dosis eficaç seria de 3 Kg d’enciam al dia per a una persona d’uns 70 Kg.


Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document