En principi la planta és dioica, o sigui que hi ha peus masculins i peus femenins. Tèpals de color groc verdós a vegades tenyits de violeta; els de les flors masculines de 4-6 mm i els de les femenines de 3-4 mm. Anteres de 2-2.5 mm amb un mucró de menys de 0.1 mm, grogues, basifixes. Baia de 5-8 mm, ben vermella al madurar, mat. Llavors (2-5) de 3-4 mm, subesfèriques, negroses. La planta es reprodueix bé trasplantant un feix de rels, de color castany clar, mats, que es poden guardar abans unes setmanes fora de la terra. Els brots, turions, o espàrrecs es conserven blancs si s’ensolquen fins a cobrir-los del tot amb la terra del costat. Altrament agafen el color verd típic de la clorofil·la. Per menjar- los es cullen abans que es ramifiquin. Les plantes joves fan els espàrrecs més gruixuts. Hi ha un munt de cultivars o varietats.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Segurament originària del Caucas, actualment cultivada a bona part del món. El país que produeix més espàrrecs és la Xina (gairebé 8 milions de tones l’any 2018). A la península escasseja al SW. A Espanya (amb una producció de gairebé 70 mil tones) els més famosos són els de Tudela. Agraeixen una bona insolació i un terreny poc compacte.

MALURES

Agriotes lineatus, Botrytis cinerea, Brachycorynella asparagi, Cercospora asparagi, Copitarsia decolora, Crioceris asparagi, Fusarium culmorum, Helicoverpa armigera, Hypopta caestrum, Melolontha melolontha, Phorbia paltura, Phytophtora megasperma, Platyparea poeciloptera, Puccinia asparagi, Rhizoctonia violacea, Scugiterella inmaculata, Stemphilium vesicarium; alfa-virus, beta-virus.

LITERATURA

  • ACHILLE CAMPANILE (segle XX) en clau d’humor va escriure un tractat sobre «els espàrrecs i la immortalitat de l’ànima».
  • «Ves a fregir espàrrecs» equival a «ves a fer punyetes» i ha de tenir alguna connotació sexual. O sigui, que vindria a dir que si no vols seguir la norma, o el fil de la discussió, per anar a parar allà on es vol anar a parar, marxis, que «fotis el camp».
  • «Més ràpid que coure els espàrrecs» era una expressió de l’emperador CÈSAR AUGUST.

HISTÒRIA

Els antics egipcis (3000 a.C.) segurament coneixien els espàrrecs. TEOFRAST, PLINI, CATÓ, APICI, GALÈ... coneixien el cultiu i com preparar els espàrrecs per menjar-los. APICI (segle I) al capítol/llibre tercer de la «De Re Coquinaria» detallà unes quantes receptes de cuina amb espàrrecs. I els emperadors es delien per cultivar-los vora palau. Al segle XVII es cultivaven abastament a Alemanya, Anglaterra o a França. A Espanya segurament es cultivava des dels temps de la invasió àrab. El tractat hindú Ananga Ranga (segle XVI) atribueix virtut afrodisíaca als espàrrecs pel seu contingut en Fòsfor. Tampoc és massa difícil atribuir aquesta virtut a la teoria de la signatura, donada la similitud de forma i de creixement entre l’espàrrec i el penis. PIETRO-ANDREA MATTHIOLI (segle XVII) escrivia que els espàrrecs convenen per als ronyons. Beure l’aigua de coure la rel, això activa la diüresis, la producció de bilis i va bé contra malalties renals i la ciàtica. El vi de coure-les alleuja el mal de queixal. I les puntes dels espàrrecs xafades amb vi blanc treuen el dolor als ronyons. Arreu del món, esgarriades, hi ha celebracions més o menys etíliques relacionades amb els espàrrecs, com ara concursos de peladors d’espàrrecs, concursos exposant els espàrrecs més grossos, balls, cants, curses, etc.

PROPIETATS MEDICINALS

  • afrodisíaca (?) FRU/ LLA/ ESP
  • antiespasmòdica
  • antiinflamatòria
  • antisèptica
  • astringent
  • cordial
  • depurativa
  • diürètica
  • laxant
  • protectora dèrmica dels UVB (TIJ)
  • protectora hepàtica
  • protectora renal
  • sedant
  • sudorífica

USOS MEDICINALS

  • acne
  • al·lèrgies cutànies
  • anorèxia
  • asma
  • astènia
  • bronquitis crònica
  • càlculs renals
  • càncer de fetge
  • càncer de còlon
  • càncer d’endometri (p.p. asparanina-A)
  • càncer d’estómac, d’esòfag, de matriu, de nasofaringe, d’ovaris, de pulmó.
  • ciàtica REL FLO
  • cirrosis hepàtica
  • cistitis
  • colesterol alt
  • debilitat cardíaca
  • debilitat a les cames
  • depressió
  • dermatitis atòpica
  • desmineralització
  • diabetis
  • èczemes
  • edemes
  • gota
  • hepatitis
  • hidropesia
  • hipertensió
  • icterícia
  • infart de melsa
  • lumbàlgia
  • mal de queixal REL + vi
  • memòria deficient
  • obesitat REL + Sambucus nigra FRU
  • palpitacions
  • pell envellida pel sol
  • pielonefritis
  • restrenyiment
  • retenció d’orina
  • reuma exacerbat pel temps plujós
  • taquicàrdia
  • tos
  • vòmits
  • tumors a la bufeta de l’orina

PREPARATS

  • Barreja contra càncer d’estómac: Asparagus officinalis + Coix lachryma-jobis + Grifola frondosa + Houttuynia cordata + Lentinula edodes + Taraxacum offficinale. Fa apujar l’expressió genètica de GSK-3beta, E-cadherina, Bax, caspasa-3, caspasa-9; i fa abaixar la de B-catenina, N-cadherina, MMP-2, MMP-9, Snail, ciclina D1 i Ki-67.
  • Xarop de les 5 arrels: esparreguera + api + fonoll + julivert + galzeran.
  • Xarop d’espàrecs: 550 g de suc d’espàrrecs + 1 Kg de sucre.

USOS CULINÀRIS

Almenys es cuinen els espàrrecs des del segle III (APICI). La varietat verda i morada, que ha vista poca llum, és poc dolç i amb menys fibra. També hi ha una varietat blanca, que no ha vist gens de llum, i una verda, que ha vist molt llum, més dolça i amb gust més marcat, i que no cal despullar de les bràctees o pelar. Alguns submergeixen els espàrrecs abans de coure’ls amb aigua gelada a fi i efecte que es desprengui la pell dura que afegeixen a l’aigua de la cocció (amb 4 g de sal/L), per retirar-la al final. També es poden coure al vapor, almenys la zona apical, deixant submergida la resta. Al final es poden tornar a submergir en aigua gelada, per trempar-los. El més corrent és bullir-los fins que s’estovin i un cop fred servir-los amb salsa maionesa. Altres opcions per al guarniment són salsa vinagreta, o saltejats amb mantega, oli i formatge parmesà. Amb tot, normalment es compren ja bullits, en conserva. Com aperitiu solen servir-se amb ous durs, bocins de pernil i patates bullides. La truita d’espàrecs sol preparar-se amb els espàrrecs l’esparreguera silvestre (Asparagus acutifolius), que són molt més prims. La crema d’espàrrecs; o el pollastre o la vedella o les gambes amb espàrrecs; o els espàrrecs saltejats amb xampinyons per acompanyar l’arròs; o saltejats amb all, salsa de peix i amanits amb salsa de soja; tot això són altres opcions per a péixer els gurmets. Els espàrrecs fins i tot seguint les normes d’etiqueta europeus estàndard es poden menjar agafant-los amb els dits de les mans.

EFECTES FISIOLÒGICS

L’asparanina-A és una saponina esteroide amb activitat contra el càncer. A les cèl·lules Ishikawa de càncer d’endometri atura el cicle cel·lular a la fase G0/G1 i hi indueix apoptosis per la via mitocondrial, i desregula la ràtio Bak/Bcl-XL perquè es produeixin ROS , s’alliberi citocrom C i s’abaixi el potencial de membrana mitocondrial, s’activin les caspases i s’inhibeixi la via de senyals PI3K/Akt/mTOR. També inhibeix la capacitat de migració i invasió i ho fa per la via Ras/Erk/MAPK. Al càncer hepatocel·lular HepG2, l’asparanina atura el cicle cel·lular a G2/M i hi desencadena apoptosis, frena els nivells de ciclinaA, Cdk1, Cdk4 i eleva els de p21(WAF1/Cip1) i p-Cdk1(Thr14/Tyr15). Fragmenta la PARP i activa les caspases 3 i 8 i 9; incrementa la ràtio Bax/Bcl-2, però no afecta al p53. La sarsasapogenina O és citotòxica envers les línies cel·lulars canceroses A2780 (càncer d’ovaris), HO-8910 (càncer d’ovaris), Eca-109 (càncer d’esòfag), MGC-803 (càncer d’estómac), CNE (carcinoma de nasofaringe), LTEP-a2 (càncer de pulmó), KB (adenocarcinoma de coll de matriu) humanes i envers la L1210 tumoral de ratolí. Els espàrrecs activen els receptors de mort TRAIL DR4/DR5 i les caspases 3 i 8 i activen l’apoptosis en cèl·lules SW620 de càncer de còlon. La rel d’esparreguera estimula la secreció a la via hormonal hipotàlem- pituïtària - gònades, i fa que a les (rates femelles) s’incrementin els nivells de GnRH,H, FSH, LH, estrogen i progestina, així com també el nombre de fol·licles i corpus luteum. Les proteïnes de les llavors d’esparreguera d’alguna manera redueixen l’activitat dels ribosomes. Alguns principis actius de l’esparreguera inhibeixen les cèl·lules estrellades hepàtiques t- HSC/CI-6, reduint la cirrosis. Abaixen els nivells de TNF-alfa, TGF-beta-1, activina C, i ho fan segurament inactivant la via de senyals TGF-beta-1/Smad i les kinases terminals del c-Jun i la fosforilació de l’ERK. Els polisacàrids dels espàrrecs modulen la resposta als LPS dels macròfags (RAW 264.7) i els fan produir més IL-6, TNF-alfa i IL_10 i millorar l’expressió d’ARNm.


Per llegir els principis actius i els noms populars, descarrega't el document