Espinacs

Spinacia oleracea L. [1753, Sp. Pl. : 1027] 2n = 12

DESCRIPCIÓ BOTÀNICA

La subfamília de les Quenopodiàcies es distingeix per tenir les flors sense corol·la, superovàriques, dialisèpales, amb tiges no nuoses, fulles sense estípules, cada flor amb pocs estams, i flors amb 3 bràctees, sèpals escariosos i lliures, fruit indehiscent, embolicat pel periant, unilocular, monosperma, a vegades obrint-se transversalment. El gènere es distingeix per les fulles sagitades, amples, planes, peciolades, i per les flors dioiques, estils 4 molt llargs, tiges buides per dins. Spinacia oleracea és una planta anual, dioica, de 30-80 cm, glabra, amb la tija en general dreta, acanalada, buida per dins, ramificada. Les fulles les té alternes, peciolades, sagitades, sovint incises a la base. Les flors són verdoses, dioiques, en glomèruls axil·lars i formant llargs raïms amb fulles intercalades. Les flors mascles tenen el periant herbaci, i 4-5 sèpals, 4-5 estams amb filaments capil·lars inserits directament al receptacle.

Flors femenines amb el periant subglobulós, amb 2-4 dents al cim embolicant l’ovari que es torna coriaci al final, amb 4 estils molt llargs i soldats per la base. Fruit comprimit, amb 2-4 puntes divergents dures. Llavors vertical.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Sembla ser originària de Pèrsia. Es va introduir el seu cultiu a Espanya cap el segle XI a través dels àrabs. A la resta d’Europa es va cultivar ja extensivament a partir del segle XV. Es pot trobar assilvestrat, però sempre escampat de cultiu i no silvestre. Prefereix sòls rics en nutrients i matèria orgànica i amb força saó. Pot tolerar bé la mitja ombra. El pH ideal és de 6-6.5. En temps calorosos s’espiguen de seguida. La producció mundial està encapçalada per la Xina (24 milions de tones el 2018). Els altres països sumen unes 3 milions més, repartits en com a màxim 1/3 de milió de tones per país.

PROPIETATS I USOS MEDICINALS

Són una mica laxants (en especial les llavors), refrescants, baixen la bilirubina i activen el pàncrees i els ronyons. Malgrat la llegenda universal, sostinguda fins i tot pel personatge dels dibuixos animats Popeye ―si bé alguns creuen que en realitat Popeye emprava la marihuana, que era coneguda el llenguatge col·loquial com a espinacs―, el poc Ferro que contenen és poc biodisponible. Podria ser que allarguessin la vida, ja que són antioxidants.

anèmia
anorèxia
astènia
càlculs a la uretra
calor
càncer
cansament
colesterol alt
cop de calor
cor feble
cremades UE
desmineralització
diabetis
dipsomania (per avorrir el vi)
febre
gasos digestius
hemorràgies
hepatitis
herpes
hidropesia
icterícia
infeccions bacterianes
nafres lentes UE
obesitat
obstrucció de vies respiratòries
pulmonia
raquitisme
restrenyiment
set
triglicèrids alts
tuberculosi
tumors

USOS CULINARIS

Els espinacs no agraden a tothom. Cuits, i a més si es canvia la primera aigua, ja no tenen tant d’oxalats. Les fulles més tendres es poden menjar amb les amanides. En to cas, sigui com a verdura sola, o en truita, pot ser un aliment sobre tot a l’hivern, de bona qualitat. Potser si la tiroides va poc els espinacs podrien fer augmentar el goll. Una manera força deliciosa de preparar-los és un cop bullits i escorreguts, passar-los per la paella amb pinyons i panses.

Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document

Descarrega't el document

ESPINACS