
És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
Molt usat en la cuina mediterrània, especialment pels francesos. El seu origen cal cercar-lo, però, en el gèlid clima de la Sibèria i algunes regions asiàtiques. D’allà s’estengué per l’Orient Mitjà amb les invasions mongoles i finalment arribà a Europa a l’època de les creuades.