FALZIA
Adiantum capillus-veneris L. [1753, Sp. Pl. : 1096] 2n = 60
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA
Aquesta falguera és força inconfusible pel seu aspecte i sovint per l’hàbitat on viu ja que a pesar de mullar-se continuadament l’aigua li rellisca. Sol formar colònies denses. Fa entre 10 i 40 cm. Té un rizoma horitzontal amb un recobriment dens de pàlees linears de color castany fosc. Del rizoma neixen nombroses tiges fines negroses, brillants. Les frondes són molt planes, bipinnades o tripinnades, amb un raquis prim negrós essent el pecíol més o menys llarg que la resta. Cada pínnula, del tot glabra, i de color verd clar, té forma de ventall (flabel·lada) i la suporta un petit pecíol negrós també. El marge és una mica irregularment fes-crenat. Algunes pínnules duen esporangis en 2-10 rengles paral·lels coberts per falsos indusis, a la cara ventral prop dels marges. Espores de 34- 49 micres, finament granuloses.
Dins les Pteridòfites, les Adiantàcies es distingeixen per les pínnules flabel·lades amb el marge revolut i una mica irregularment incís, raquis negre, sorus amb coberta senzilla, esporangis amb anell ben diferenciat, frondes fasciculades, 2-3 pinnatisectes no translúcides, homomorfes, i per no viure surant a l’aigua.
MALURES: Chaetomium globosum
HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
En general es fa sobre roques calcàries o travertins per on regalima l’aigua ja sigui en parets de saltants, de pous, fonts o coves. Però també es pot fer en esquerdes de roques d’alguns cims (Cambradase, 2700 m snm,). És planta cosmopolita que defuig els climes gèlids. A Catalunya no sol pujar per sobre els 1400 m snm. Manca a zones àrides de conreus al centre i a bona part de les zones elevades dels Pirineus. N’hi ha a Montgrony (1350 m snm).
LITERATURA
«Déu te guard, vianant. Que t'imposi el Montseny
una mica d'amor i una mica de seny.
Ací tens una font que parlar-te podria.
Ací tens un pedrís clapissat de falzia.
La virtut del Montseny és aquest rajolí
que d'avets i de faigs la fullaca esbandí.
La virtut del Montseny es congria a l'altura.
Per ço té aquesta font una ullada tan pura
i la seva canal dóna l'eco planyent
de la fusta del bosc torturada pel vent.»
[GUERAU DE LIOST]
HISTÒRIA
Segons la mitologia grega la planta està consagrada a Plutó, ja que refusa en general la llum del sol. Està lligada ales nimfes d’aigua i es trobava vora la font on Hylas, un dels argonautes, s’aturà per cercar aigua potable per a la seva nau. També està lligada a la nimfa Dríope qui raptà un jove i l’amagà a la cova sota aquestes falgueres.
DIOSCÒRIDES (segle I) dona una sèrie de noms de la planta que se li aplicaven en aquell temps:• árgion• cincinnalis• ebenótrikhon • epyér• kórion énydron• phithophthéthela kallítrikhon • polýtrikhon• supercilium terrae • terrae capillus• trikhomanés. Ell recomanava l’aigua de bullir-la contra la dispnea, la icterícia, l’esplenomegàlia, la disúria, els càlculs a les vies urinàries, diarrees, i, amb vi, contra les picades d’escorpins i la pirosis (coragre). Ajuda a expulsar les restes del part i accelera la menstruació. Atura l’hemoptisis. Per fora s’aplica en úlceres malignes, alopècia, escròfules. Dissolta l’aigua amb lleixiu (de cendra) neteja les erupcions (pitiriasi). Amb làdan, oli de murtra i assutzena o hisop i vi evita que caiguin els cabells. Afegida ala pitança de galls i guatlles els fa més valents.
Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) el «maiden-hair» és planta regia per Mercuri. Va bé contra la tos, la dispnea, la icterícia, l’esplenomegàlia, l’anúria, els càlculs renals. Fa venir la regla i atura les hemorràgies de l’estómac i el ventre. Tendra és laxant i seca astringent. Neteja els pulmons, el fetge i l’estómac. Bullida amb oli de camamilla cura les úlceres malignes. El lleixiu fet amb les seves cendres reforça el cabell si es barreja amb vi i llavors d’api. També ajuda a que surtin les dents als nens.
El dia 28 del mes de la Ventosa era el dia de la «capillaire» segons el calendari de la Revolució Francesa. A França és espècie protegida a la Bretanya, Franc-Comtat, Llemosí i al País de la Loira.
PROPIETATS MEDICINALS
- analgèsica (p.p. 4-hidroxi-filican-3- ona)
- angiogènica
- antiasmàtica
- anticonvulsiva
- antidiabètica
- antiemètica
- antiespasmòdica
- antifúngica contra Alternaria, Helminthosporium, Verticillium
- antihelmíntica
- antihemorràgica
- antihipotensiva
- antihistamínica
- antiinflamatòria
- antioxidant
- antisèptica
- antivírica
- aperitiva
- astringent
- colagoga
- contraceptiva
- depurativa
- desintoxicant hepàtica
- digestiva
- diürètica
- ecbòlica
- emmenagoga
- emol·lient
- enrogeix el cabell
- expectorant
- galactagoga
- hepàtica
- hepatoprotectora (del bisfenol)
- hipocolesterolemiant
- mucolítica
- protegeix ovaris del carbendazim
- protegeix els pulmons de la hipòxia
- protectora renal (del cisplatí)
- refrigerant
- reguladora de l’hipotiroïdisme
- sedant
- sudorífica
- tònica
- tònica capil·lar
- vulnerària
USOS CULINARIS
El xarop fet amb la planta barrejat amb llet, te, cafè o xocolata forma part de les begudes bavareses que estaven de moda el segle XVIII. Les frondes es mengen crues o cuites en amanides. La infusió de la planta era molt habitual al Piemont.
VETERINÀRIA
La falzia al 2% en la dieta és saludable per a les carpes (Cyprinus carpio).
POSSIBLE TOXICITAT
La planta tendra pot causar diarrea i pèrdua de memòria. Afecta el tiroides, en minva la massa i apuja l’activitat de la peroxidasa, dels enzims antioxidants, de T4 i T3, i abaixa molt el de TSH. Dosi de 300 mg/Kg en rates provoquen alteracions del capteniment però a la llarga res més. Tampoc dosi de 2 g/Kg fan altra cosa. I dosi de 7 g/Kg de l’extracte fet amb etanol tampoc provoca res en ratolins apart el nerviosisme i agressivitat. Hi ha sospites que pugui afectar la melsa. La dosi normal en persones és de 1.5-2 g per tasseta en infusió diària, però fins a 20 g alguns ho consideren segur.
PREPARATS I BARREGES
- Analgèsic dental: falzia + borraina flor + espígol + fumària + gínjol (Ziziphus jujuba) + morella (Morus nigra).
- Pomada per curar úlceres diabètiques: vaselina + falzia + Commiphora molmol + Aloe vera + Lawsonia inermis.
- Tisana antiasmàtica: falzia + mango (mucílag) + regalèssia + llinosa + hisop + rel de lliri blau (Iris germanica).
- Tisana contra el refredat: falzia + regalèssia + codony (Cydonia oblonga) + violeta flor.
- Tisana contra la febre: falzia + llavors de cogombre (amb el mucílag).
- Tisana contra la icterícia: Artemisia pontica + orenga (Origanum vulgare) + poliol (Mentha pulegium) + camamilla (Chamomilla recutita)+ Tanacetum parthenium + anet (Anethum graveolens) + Oxalis acetosella + llimona.
- Tisana contra la tos: falzia + borraina + fonoll + regalèssia + figues + Delphiniumstaphisagria.
- Tisana hepàtica: falzia + fenigrec (Trigonella foenum-graecum) + llinosa (Linum usitatissimum) + regalèssia + malví + malva (Malva sylvestris) + hisop (Hyssopus officinalis) + figues + Delphinium staphisagria.
- Tònic capil·lar contra la caiguda del cabell: falzia + Melia azederach + mirra + Phyllanthus emblica + oli de murtra (Myrtus communis).
- Tònic dental: falzia + encens + Aristolochia longa + violeta flor + sàndal.
- Tònic nerviós contra Alzheimer i epilèpsia: falzia + regalèssia (Glycyrrhiza glabra) + violeta flor + rosa de Damasc + espígol (Lavandula latifolia) + flor de peònia + borraina (Borago officinalis) + fonoll (Foeniculum vulgare) + malví (Althaea officinalis) + api (Apium graveolens)+ mel + Staphisagria macrosperma + Cordia myxa.
- Xampús i altres cosmètics per al cabell.
Per llegir sobre els principis actius, els usos medicinals i els noms populars, descarrega't el document