HÀBITAT, DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA I CULTIU

Originària del Nord d’Àfrica (derivant de la silvestre Vicia pliniana) es cultiva a bona part del món, en especial a Europa.

LITERATURA I ESOTERISME

La Nit de Sant Joan es posen tres faves sota el llit. Una pelada, l’altra a mig pelar i l’altra sense pelar. A la mitja nit a les palpentes s’agafa una de les faves. Si és la pelada seràs pobre. Si és la sencera, seràs ric. Si és la mig pelada, seguiràs com ara.
«Això són faves comptades». Era costum els divendres a la tarda decidir un munt de qüestions als pobles medievals entre els caps de família reunits en assemblea democràtica. Les votacions es realitzaven posant una fava (negra o blanca) dins un sac.

  • «Cada fava té el seu corc, menys la meva que en té dos». «No podia dir ni fava».
  • «Aquesta noia és una fava».
  • «Treure faves d’olla». Estar ja recuperat d’una malaltia. «Déu dona faves a qui no té queixals».
  • «Qui vulgui tenir un bon favar, sembri les faves per la Mare de Déu del Pilar». «Per Sant Sever, les faves a fer». Sant Sever se celebre el 6 de novembre.
  • «Per Sant Simó i Sant Judes, faves orelludes». 28 de Octubre.
  • «En ploure dius en març plou faves».
  • «Pel maig, faves al sac».
  • «Quan la fava fa cloc, nostre amo, no estic enlloc». «per Sant Martí, ni faves ni vi».
  • La història del pagès Sant Medir dient que el bisbe (Sant Sever) que perseguien els romans havia acabat de passar pel camp quan les faves acabaven de ser sembrades i els soldats romans veien que el favar ja era alt i florit és una transliteració d’una llegenda molt més antiga, de l’Antic Egipte. La llegenda barcelonina continua, segons els pagesos actuals, afirmant que el bisbe es va amagar vora la font que du els seu nom dins una bardissa que per miracle va desprendre’s de les punxes per no ferir el seu cos. El Calendari de l’Art del Pagès (1878) continua la llegenda amb el martiri al Castrum Octavianum (actual Sant Cugat) del pagès i del bisbe. Es veu que els soldats, tot i dir la veritat el pagès, es creien que es burlava d’ells. Curiosament allí molt a la vora se celebraven els jocs florals (nocturns i desinhibits) les nits prèvies a la meitat del mes de maig, en honor de la deessa Flora, adorada pels romans des del segle XVIII a.C. El 1828 el pastisser i former de Gràcia JOSEP VIDAL I GRANÉS va prometre anar en pelegrinatge cada a any a l’ermita de Sant Medir a Collserola ja que s’havia curat d’una malaltia terminal al beure aigua de la font de l’ermita. Cada any que hi anava repartia faves a la gent que el mirava o caramels. Actualment es fa el pelegrinatge en camions ―abans en cavalls guarnits― des de la plaça de la Vila de Gràcia i la de Sarrià (i altres barris) el 3 de Març. A l’ermita se celebra un ofici religiós i en acabat es fan ofrenes i un gran dinar. A més, molts santcugatencs aprofiten aquell dia per fer la visita a l’ermita a portes obertes. Al tornar cap a Barcelona els pelegrins llencen caramels pels carrers per on passen des de dalt els camions.
  • La fava posada dins el tortell de reis s’hi posa com a broma per donar a entendre qui qui es troba la fava al tros que li han donat ha de pagar el pastís.

POSSIBLE TOXICITAT

El favisme és una intolerància a les faves que progressivament es pot anar agreujant. Provoca mareig, mal de cap i anèmia. També pot donar-se al·lèrgia al pol·len o a la tavella. Les faves com més tendres més digeribles són. Un cop ja han crescut molt són més indigestes i provoquen molts gasos intestinals.

USOS CULINARIS

Es venen faves tendres, puré de faves deshidratades, i faves ja seques. Se’n fa el puré falafel (amb all i julivert).

USOS MEDICINALS

  • Les fulles convenen per curar petites ferides. Menjar faves convé als qui pateixin varicel·la, amb tos. Fa minva la llet, augmenta la fertilitat sexual, desinflama, frena el cansament, i en cataplasma alleuja el dolor de les picades d’insectes, les galteres i les hemorroides.
  • Segons DIOSCÒRIDES (segle I), la fava grega produeix aires, és flatulenta, dolenta de pair i provoca malsons; però és apropiada contra a la tos, regenera teixits i, cuita amb vinagre aigualit i menjant-la amb la seva pellofa, reté les disenteries i fluxos del ventre. És apropiada, menjada, contra als vòmits. Es fa menys flatulenta si es llença la primera aigua després de la cocció. La verda senta pitjor a l'estómac i produeix més flats. La farina de fava, en cataplasma, sola o amb farina d'ordi, alleuja les inflamacions per cops i fa que les cicatrius igualin el color; i ajuda a les mames inflamades amb coàguls de llet fent que desapareguin les grumolls de llet. Amb mel i farina de fenigrec resol els abscessos, galteres i contusions oculars. Amb roses, encens i clara d'ou, atura els prolapses d'ulls, els estafilomes i les inflamacions. En remull amb vi, col·loca al seu lloc els ulls contusionats i lesionats. Mastegada i sense pell, com a emplastre adhesiu per frenar fluxos, s'aplica sobre el front; i, cuita amb vi, contra inflamacions venèries; aplicat en cataplasma al pubis dels nens els manté impúbers per molt de temps. Neteja els herpes. Les pellofes en cataplasma aconsegueixen que els pèls depilats quedin atrofiats i febles. En cataplasma amb farina d'ordi, 'alum escindit' i oli vell fa desaparèixer les escròfules. La seva decocció serveix per tenyir la llana. S'aplica directament també per a les hemorràgies de les sangoneres, la pell de la fava, dividida en dues parts, i es col·loca fent força pel seu costat pla.
  • Segons NICHOLAS CULPEPER (segle XVII), les faves o «beans» són regides per Venus. L’hidrolat (destil·lat aquós) de les flors neteja la cara de barbs, arrugues. També ho poden fer les faves molt tendres. L’hidrolat de les tavelles és molt diürètic i fa eixir els càlculs urinaris. La farina de faves en cataplasma alleuja la inflamació de les ferides, la mastitis; i frena la producció de llet. La farina de faves barrejada amb la de fenigrec i mel redueix bonys per contusions, abscessos a la cara o a les orelles. Aquesta barreja amb fulles de roser, encens i una clara d’ou batuda, aplicada als ulls, els desinflama. I si han rebut un cop, aleshores amb vi afegit també els desinflama. Per aturar la sangada provocada per una sangonera només cal aplicar la pell de la llavor de la fava tendra. Contra les nafres venèries va bé aplicar farina de faves bullida amb vinagre, oli i vi. L’aigua de bullir la pellofa fins a reducció a un terç atura un flux. Les cendres de cremar les pellofes de les tavelles amassada amb llard de porc alleuja el dolor de contusions, lesions als lligaments, inflamació del nervi ciàtic i gota.

    • abscessos
    • alcoholisme
    • arrugues
    • barbs
    • berrugues
    • bonys
    • càlculs urinaris
    • ciàtica
    • cicatrius
    • contusions
    • diarrea
    • disenteria
    • esclerosis de taló
    • escròfules
    • estafiloma de la miopia
    • excés de llet
    • ferides (amb cel·lulitis)
    • fertilitat sexual minvada
    • galteres
    • gota
    • hemorràgia per sangonera
    • hemorroides
    • herpes
    • lligaments lesionats
    • mastitis
    • nafres venèries
    • picades d’insectes
    • pirosis o cor-agre (posar-se una fava seca a la boca)
    • post-depilació
    • prolapse ocular
    • pulmonia
    • tos
    • tumors
    • ulls inflamats
    • ulls inflats
    • varicel·la
    • vòmits

    Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document