Herba de les mil granes

Herniaria glabra L. [1753, Sp. Pl. : 218] subsp. glabra 2n = 18, 36

DESCRIPCIÓ BOTÀNICA

La família (o subfamília) de les Il·licebràcies, del grup de les Cariofil·làcies, es caracteritza per tenir flors sense corol·la, superovàriques, dialisèpales, amb tiges no inflades als nusos, estípules amb les fulles, ser plantes no aquàtiques sinó terrestres, i tenir 5 sèpals. I dins aquesta subfamília el gènere Herniaria es caracteritza per tenir 2 estigmes subdentats. I ja dins el gènere, aquest espècie (Herniaria glabra) es caracteritza pet tenir fulles amb nervis ben patents, flors pentàmeres, fulles glabres (o de marge ciliat), tiges joves pubèrules o glabres i flors de 1.25-1.5 mm, amb l’utricle major que els sèpals. Herniaria glabra és planta de color verd mat més o menys groguenca i en general vivaç. Les tiges creixen arrapades al terra fins a 35 cm del lluquet, amb entrenusos de fins 1 cm pubèruls o glabres. Les fulles fan fins a 3-7 mm, són sèssils o subsèssils, una mica gruixudes oval-el·líptiques, atenuades a la base, obtuses, amb marge a vegades ciliat, glabres per la resta.

Les estípules fan 1-1.5 mm i tenen el marge ben ciliat. Glomèruls de 6-10 flors, en general oposats a les fulles o a vegades axil·lars, o agrupats fent rames de segon ordre. Flors de 1.25-1.5 mm, pentàmeres, sèssils, glabres o una mica pubescents. Sèpals estretament oblongs, obtusos, corbats quan són joves. Estams 5. Estil de 0.25 mm, bilobat, amb estigmes subsèssils i divergents. Utricle major que els sèpals ovoide o globós. NOTA: se n’han descrit algunes subespècies: glabra; nebrodensis; rotundifolia.; setulosa.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es fa en replans ruderalitzats argilosos o sorrencs, de vora el mar fins a l’estatge alpí. És d’Europa i de l’Àsia occidental.

ESPÈCIES SIMILARS

H. alpina;
H cinerea;
H. fontanesii;
H. fruticosa;
H. hirsuta;
H. latifolia;
H. lusitanica;
H. scabrida.

PROPIETATS MEDICINALS

antiespasmòdica
antireumàtica
astringent
cosmètica
depurativa
detergent
diürètica
espermicida REL
expectorant
hipotensora
mucolítica
vulnerària

USOS MEDICINALS

àcid úric
albuminúria
arenilla
bronquitis
càlculs biliars
càlculs urinaris
cistitis
colesterol alt
còlic hepàtic
còlic nefrític
conjuntivitis
diarrea
èczemes
edemes
gota
grans
hèrnies
hidropesia
hipertensió
icterícia
infecció d’orina
mal d’estómac
mal de ventre
orina fosca
ossos fracturats
pell aspra
picors a la pell
pielonefritis
prostatitis
psoriasis
retenció de líquids
reuma
tos cronificada
úlceres
uretritis
Vibrio cholera dfrA1 (p.p. herniarina)

VETERINÀRIA

En general s’ha donat al bestiar contra la diarrea, timpanisme, retenció d’orina. En gossos es dona contra el colesterol alt i càlculs biliars.

ALTRES USOS

A vegades es posa junt amb moltes altres herbes a la ratafia. Tota la planta s’emprava com un fregall per rentar la vaixella.

Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document

Descarrega't el document