En algunes varietats, roja, violeta, groga, o castany fosc. Si no queden ben coberts per la terra la pell es torna verda. Aquesta zona conté més solanina i pot donar mal de cap. Les arrels desenvolupades a partir dels grills situats a la part de sota de la patata són arrels fines disposades en ventall. Normalment són força curtes, però en ocasions poden arribar a fer 80 cm de llarg. Si la rel s’ha format a partir d’una llavor aleshores es distingeix com a principal, amb algunes molt més fines secundàries. La inflorescència té 7-30 flors blanques o liles, de 3-4 cm de diàmetre, gamosèpales, amb lòbuls triangulars molt irregulars. Les 5 anteres grogues, de 5- 7 mm, formen un tub al voltant del pistil, d’on en sobresurt l’estigma, verd (o pigmentat). Les flors de la base de la inflorescència s’obren abans que les del cim. Si es deixa fructificar la patatera dona baies coma tomàquets molt menuts, de 1-3 cm de color que pot ser verd, groc, roig o violeta. Cadascun dels dos compartiments de la baia pot contenir fins a 400 llavors, aplanades, reniformes, de color que pot ser blanc, groc o castany clar. Solanum tuberosum es distingeix d’espècies properes pel pedicel articulat al terç del mig, pels lòbuls del calze curts i regularment disposats, les fulles una mica arquejades, els folíols el doble de llargs que d’amples, oval-lanceolats, i els tubercles que necessiten un període de repòs llarg, de mesos. La subespècie tuberosum es distingeix de la ssp. andigena per tenir les fulles menys dividides, amb folíols més amples, i per formar la fulla un angle més obtús amb la tija, i perquè el pedicel és més gruixut cap al cim, i per format tubercles tant en dies curts com en dies llargs, i per tenir els ulls a la patata, que és allargada, superficials. En canvi la ssp. andigena forma patates només en dies curts, els ulls els té ensorrats, i la patata té forma esfèrica.



ESPÈCIES MENORS HIBRIDÒGENES

  • Solanum acaule
  • Solanum ajanhuiri
  • Solanum brevicaule
  • Solanum bukasovii
  • Solanum chaucha
  • Solanum chilotanum
  • Solanum curtilobium
  • Solanum goniocalyx
  • Solanum gourlayi
  • Solanum juzepczukii
  • Solanum phureja, que no necessita repòs
  • Solanum stenotomum

VARIETATS

Al Perú hi ha més de 5000 varietats de patata. Algunes de les més conegudes són:, ‘Amarilla’, ‘Blanca’, ‘Canchan’’, ‘Colorada’, Huamantanga’, ‘Termeña’, ‘Negra’, ‘Tomasa’, ‘Perricholi’, ‘Yungay’, ‘Peruanita’.

Algunes varietats de Xile són: ‘Asoberana’, Cabrita’, ‘Cacho Negra’, ‘Camota’, ‘Cielo’, ‘Huicaña’, ‘Magallanes’, ‘Pachacoña’, ‘Michuñe Blanca’, ‘Ñocha’.

GRÀNULS DE MIDÓ

En general són simples. Només ocasionalment són compostos, amb 2-3 grànuls. Són molt variables en mida. Els més grans arriben a 100 micres de longitud. Els grànuls individuals són entre ovoides i subesfèrics. Sovint mostren tuberositats. Tenen un punt excèntric o hílum situat prop de la punta més estreta als grànuls ovoides. La majora de grànuls mostren estries concènctiques ben marcades.

HISTÒRIA

La patata es cultiva als Andes, en especial als voltants del llac Titicaca, des de fa almenys un 8000 anys. La subespècie andigenum es fa a bona part dels Andes, mentre que la subespècie tuberosum es concentra a zones més meridionals. El segle XVI va començar a ser introduïda a Europa, sobre tot com a curiositat. I, més endavant, per donar de menjar als porcs. El farmacèutic ANTOINE-AUGUSTIN PARMENTIER la va introduir al mercat alimentari humà a gran escala cap a finals del segle XVIII. Anteriorment, a més d’haver estat prohibit a França el cultiu de la patata, se li atribuïa haver provocat epidèmies de lepra, pesta, escrofulisme i altres infeccions amb febre. Malgrat haver rebut el beneplàcit del rei LLUÍS XVI, alguns encara desconfiaven, i PARMENTIER, va utilitzar aleshores una estratagema, més o més voluntàriament, per vèncer les reticències. Feia custodiar el camp de la plana dels Sablons per homes armats durant el dia, però no de nit. La vigilància del camp augmentava el valor del conreu als ulls dels parisencs que creien que allò havia de ser una delícia reservada a la taula del rei i dels màxims senyors. Així que de nit els robatoris de tubercles eren justificables. Alguns, però, expliquen la presència de gendarmes de dia perquè al costat hi havia una via de pas per a trasllat d’armament. Una història similar l’expliquen de Suïssa. Allí sembla que l’estratagema va ser del tot voluntària. Soldats uniformats vigilaven un camp tancat, cosa que encuriosí els pagesos dels voltants. Això els va convèncer que allí s’hi cultivava alguna cosa molt important i així van acceptar de menjar-ne. Les patates, després de l’arròs, el blat i el blat de moro és l’aliment principal de la humanitat. Fins i tot maquis com en RAMON VILA CAPDEVILA (CARACREMADA) en plantaven al llarg de les seves escapades a França per quan tornés anar-les collint i alimentar-se’n.

PROPIETATS MEDICINALS

Externament s'aplica la patata cuita calenta al pit contra bronquitis i pleuresia. S'aplica la polpa a hemorroides (supositori), galindons, fístules, berrugues, tumors, flegmons, erisipela, cremades, úlceres varicoses a les cames, erupcions, i esquerdes a la pell. Una barreja de polpa crua i ou cru s'aplica tèbia en cataplasma contra el mal de coll. El suc de la patata pot curar l 'úlcera d'estómac (barrejat amb polpa ratllada) i alleuja el dolor dels còlics biliars. També convé contra l'arterioesclerosi. És un aliment alcalinitzant que convé als que pateixen de la pròstata i de càlculs renals. Les patates amb floridura de Penicillium s'usen tradicionalment al Perú com a antibiòtic. En general la Patata és diürètica, cicatritzant, emol·lient, antiespasmòdica. Convé, especialment la part perifèrica, als obesos artrítics i diabètics.

USOS MEDICINALS

  • acetonèmia
  • acne
  • arterioesclerosis
  • ateroesclerosis
  • artritis
  • asma
  • berrugues
  • bronquitis
  • càlculs renals
  • cansament
  • colesterol alt
  • còlics biliars
  • conjuntivitis
  • cremades
  • diabetis (patates cuites refredades)
  • dolors
  • erisipela
  • erupcions
  • espasmes
  • estrès nerviós
  • febre
  • escorbut
  • febre
  • esquerdes a la pell
  • ferides
  • fístules
  • flegmons
  • galindons
  • gastritis
  • gota
  • hemorroides
  • hipertensió
  • homocisteïna alta
  • impotència sexual
  • mal de cap
  • mal de coll
  • mal de ventre
  • obesitat
  • penellons
  • pigues
  • pirosis (cor-agre)
  • pleuresia
  • prostatitis
  • restrenyiment
  • reuma
  • talls UE
  • torçades
  • triglicèrids alts
  • tumors
  • úlcera d’estómac ( UI SUC)
  • úlceres varicoses a les cames

POSSIBLE TOXICITAT

Les zones de la patata amb la pell verda per haver-se exposat a la llum diuen que contenen solanina que que això podria produir una intoxicació. Per altra banda el cultiu tradicional podria fer que es desenvolupessin paràsits dins la patata com ara Fusarium oxysporum que podrien intoxicar el fetge o fins i tot produir càncer de fetge. La pols química afegida per sobre la pell per tal que no grilli la patata si no es treu molt bé sol provocar càncer de pàncreas. La pell es pot menjar ben cuita sempre que la patata hagi estat cultivada sense pesticides. A Egipte, per exemple, es cultiva la patata sobre sorra amb l’únic adob el diluït a l’aigua com si es tractés d’un cultiu hidropònic. Tot i així cal vigilar que no hi hagi fongs dins la patata, cosa que es nota per zones de color fosc que apareixen al tallar-la. Era curiosa l’animadversió del doctor EUGENI SIERRA, dibuixant especialitzat en botànica, envers les patata si el tomàquets. I és que creia que PIUS FONT QUER havia mort enverinat per belladona, planta també de la mateixa família. Si hi hagués llibertat per a fer transparent la informació històrica, sense censura, jo podria explicar que en realitat FONT QUER va morir enverinat pel que li va donar algú a gratcient en substitució de la belladona. Era algú que se’n va alegrar mot d’haver-lo matat i que malgrat això, va saber fer-se molt respectable.

USOS CULINARIS

Les patates al caliu o ficades dins les brases embolicades en paper de plata, sempre que no hagi estat tractades amb pesticides, és com són més bones. També ho poden ser cuites al vapor. Menjar la pell quan ha estat netejada a dons abans de coure la patata, de cultiu ecològic, ens aporta a més de fibra, les proteïnes. Les patates fregides ja no són tan saludables. Unes varietats són més adients per fer-les bullides (‘Red Pontiac’, ‘Monalisa’), les altres, en especial les velles, amb menys contingut aquós, són millors per fregir.

Segons la revista CuerpoMente, les varietats principals de patates al mercat català són:

  • ‘Bufet’: la varietat ‘Buffet’ és una varietat regional de muntanya, de les comarques catalanes del Pirineu i Prepirineu, on es produeixen de forma controlada. És una patata de pell blanca, petita, irregular i amb ulls profunds, cosa que fa dificulta una mica pelar- la bé, però la carn ferma i el sabor deliciós i pronunciat fan que valgui la pena menjar-la. Perquè sigui més fàcil pelar-la es pot submergir en aigua freda un cop cuita, fent servir un ganivet de punta fina. És bona per fregir, per fer puré o per coure amb pell i per farcir, encara que el seu gust terrós tendeix a sobresortir.
  • ‘Kennebec’: la patata ‘Kennebec’ té forma ovalada i una mica aplanada, i té els ulls superficials. És molt fàcil de trobar als comerços novembre a març. La pell és ferma, d'aspecte terrós, i cobreix una polpa blanca i de bon sabor. Es pot servir bullida, pelada i picada amb una forquilla quan encara està calenta. S'amaneix amb un rajolí d’oli d'oliva, sal i pebre. També és adient per guisar i per fer purés. Aguanta bé el fregit, per exemple per a les truites de patata, perquè no es desfà
  • ‘Monalisa’: és una patata gruixuda i ovalada, de forma regular. La seva pell és groga, molt fina, i llisa. La polpa és d’un groc pàl·lid. El seu sabor és agradable; la seva textura, cruixent i, un cop cuita, no s'enfosqueix. Es troba a tots els mercats i el seu consum és massiu gràcies a la seva qualitat i que admet ser cuinada de moltes maneres. És adient per coure al vapor; o per a les amanides, barrejada amb plantes aromàtiques, oli i all, pebrots verds i ous.
  • ‘Red Pontiac’: és la varietat de pell vermella més popular. De recol·lecció tardana, pot ser ovalada o rodona, amb ulls mitjanament profunds. La polpa és molt blanca i una mica farinosa, encara que molt saborosa. Absorbeix bé els sabors i proporciona unitat al conjunt, per la qual cosa resulta perfecta per cuinar, coure o estofar. Es pot afegir a un estofat o cuinar-se amb carn picada i/o amb formatge.
  • ‘Ratte’: és una patata estreta i llarga, amb forma de dit una mica corbat, de pell marró i polpa groga. Es fa servir molt als restaurants pel seu gust peculiar, amb un toc com d’anous, i la seva textura ferma, que aguanta bé la cocció. L’afavoreix feta en purés, en forma de patates xip i en amanides. Per preparar patates xips es pelen, es tallen a rodanxes molt fines i es deixen en aigua perquè perdin midó. Després, s'assequen i es fregeixen en abundant oli calent a uns 175 o C, de manera que quedin dures i cruixents.
  • ‘Primor’: s'anomena ‘Primor’ la patata acabada de collir, nova i primerenca. És a dir, la primera que arriba als mercats i que convé consumir de seguida, en l'apogeu del seu sabor i textura. Sol procedir del sud de la Península. De mida mitjana, la seva pell és clara i fina, i la seva carn, blanca. És ideal per a amanides. El millor és coure-les al vapor, perquè conservin totes les propietats nutritives i el sabor. Convé pelar-les en calent i, si es barregen amb altres ingredients, fer-ho abans que es refredin per harmonitzar millor els sabors.
  • ‘Violeta’: és una a patata trufada i de polpa violeta, de sabor suau que recorda la nou. És molt valorada pels cuiners i fa les delícies dels gastrònoms, però només es troba en mercats especialitzats. Com la majoria de patates procedeix originalment dels Andes, però es cultiva amb èxit des de fa poc a Europa. El seu color s'accentua a la cocció, així que amb ella es pot elaborar un deliciós i vistós puré de color morat per acompanyar el plat principal. Al vapor o fregida a l'anglesa (xips) proporciona una suggerent guarnició a tota mena de plats.


    • Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document