És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
PEUCRIST
Potentilla neumanniana Reichenb. [1832, Fl. Germ. Exc. : 592] 2n=42, 49, 50, 56, 60, 63, 70, 84 (= Potentilla tabernaemontani Ascherson [Verh. Bot. Vereins Brandenburg 32:156 (1891)]) (= Potentilla pusilla Host [1831, Fl. Austr.,2: 39] )
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA
La família de les Potentillaceae J.G. Agard es distingeix per tenir flors dialipètales superovàriques, polistèmones, regulars, amb 4-5 pètals i fruit sec pluricarpelars. I, dins la família, propera a la de les Rosàcies, el gènere Potentilla es distingeix per no ser plantes totalment llenyoses, sinó herbàcies en gran part, llevat de la soca, de fulles compostes, flors amb calicle, estils curts, pètals grocs (o blancs), folíols dentats, receptacle que no acaba essent pas carnós. Dins el gènere, Potentilla neumanniana es distingeix per les fulles palmatisectes, 5 pètals grocs, i 5 sèpals verds, flors terminals, indument de pèls simples de fins a 4 mm,, revers foliar no llanós, tiges fèrtils laterals amb 1-5 fulles, estils de 0.6-1.5 mm, no eixamplats a la base, cilíndrics, fulles de la roseta basal amb 5-7 segments; tiges fèrtils de fins a 20 cm, ascendents o no, lluc de 1-7 mm de gruix, ramificat, segments foliars amb tricomes quasi patents al marge, sense voraviu argentat, estípules dels brots vegetatius en general linears o triangulars- acuminades de 1.3-8 mm de longitud i de menys d’1 mm d’amplada al mig; restes de les estípules cobrint el lluc de color marró més o menys fosc o roig pecíols amb tricomes de fins a 4 mm i sovint amb una mena de tubercle a la base; tiges fèrtils amb abundants tricomes patents.