
És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
Dins la família de les Liliàcies el gènere Allium es distingeix per tenir la soca inflada en bulb tunicat i les flors disposades en umbel·la sostinguda abans de la floració per una espata membranosa amb una (o 2) valves; i per l’olor d’all de tota la planta. La família de les Liliàcies es distingeix per les flors bisexuades, regulars, amb el periant dividit en 6 divisions petaloides lliures o soldades (amb 6 dents); amb 6 estams oposats a les divisions del periant, i inserits a la base d’elles o sobre el receptacle; anteres amb 2 compartiments que s’obren cap endins; 1 estil simple amb 3 estigmes separats o units; ovari lliure; fruit en càpsula que s’obre en 3 valves cadascuna amb un envà al mig; amb 3 compartiments cadascun amb 1-2 llavors (o més) agafades a l’angle intern. Fulle simples, enteres; plantes herbàcies vivaces amb soca bulbosa, fasciculada-tuberculosa o fibrosa. Resumint més, les Liliàcies tenen flors regulars, dialipètales, superovàriques, diplostèmones, de simetria trímera, corol·la no sepaloide, fruit en càpsula. I afinant més, la família Alliaceae J.G. Agardh té les flors sense un nervi de color molt marcat al mig, la càpsula és triangular i les flors estan formant una umbel·la globosa.
És planta que vol terreny molt ric en nutrients, molta aigua i molta llum. Probablement originari de l‘Orient Mitjà. Cultivat sobretot a Europa fins el Nord de la Gran Bretanya.
És molt famosa la sopa vichyssoise. És una crema que es prepara, per exemple, amb 60 g de mantega, 5p00 g de porros (part blanca de la base), 500 g de patata, 1 L de caldo, sal, pebre, i 200 mL de nata líquida. Es couen els porros llescats en la mantega i en acabat s’hi afegeix el caldo i les patates i es deixa bullir mitja hora. Després es tritura tot amb la batedora i un cop refredat s’hi afegeix la nata. Es cola i s’hi afegeix el pebre. I es deixa a la nevera abans de servir.
Cultivada a l’antic Egipte 4000 a.C. Molt consumit pels romans. Segons NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) els «porri» són calents i secs en quart grau. Són nocius per als ulls, esclafen el cos, provoquen malsons, destorben l’estómac i empitjoren les úlceres de la bufeta. Però el suc posat dins l’oïda lleva els acúfens. Amb vinagre i posat dins el nas atura la hemorràgia. També vinagre on s’hagi cuit ho fa.