Dins la família de les Liliàcies el gènere Allium es distingeix per tenir la soca inflada en bulb tunicat i les flors disposades en umbel·la sostinguda abans de la floració per una espata membranosa amb una (o 2) valves; i per l’olor d’all de tota la planta. La família de les Liliàcies es distingeix per les flors bisexuades, regulars, amb el periant dividit en 6 divisions petaloides lliures o soldades (amb 6 dents); amb 6 estams oposats a les divisions del periant, i inserits a la base d’elles o sobre el receptacle; anteres amb 2 compartiments que s’obren cap endins; 1 estil simple amb 3 estigmes separats o units; ovari lliure; fruit en càpsula que s’obre en 3 valves cadascuna amb un envà al mig; amb 3 compartiments cadascun amb 1-2 llavors (o més) agafades a l’angle intern. Fulle simples, enteres; plantes herbàcies vivaces amb soca bulbosa, fasciculada-tuberculosa o fibrosa. Resumint més, les Liliàcies tenen flors regulars, dialipètales, superovàriques, diplostèmones, de simetria trímera, corol·la no sepaloide, fruit en càpsula. I afinant més, la família Alliaceae J.G. Agardh té les flors sense un nervi de color molt marcat al mig, la càpsula és triangular i les flors estan formant una umbel·la globosa.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

És planta que vol terreny molt ric en nutrients, molta aigua i molta llum. Probablement originari de l‘Orient Mitjà. Cultivat sobretot a Europa fins el Nord de la Gran Bretanya.

USOS CULINARIS

És molt famosa la sopa vichyssoise. És una crema que es prepara, per exemple, amb 60 g de mantega, 5p00 g de porros (part blanca de la base), 500 g de patata, 1 L de caldo, sal, pebre, i 200 mL de nata líquida. Es couen els porros llescats en la mantega i en acabat s’hi afegeix el caldo i les patates i es deixa bullir mitja hora. Després es tritura tot amb la batedora i un cop refredat s’hi afegeix la nata. Es cola i s’hi afegeix el pebre. I es deixa a la nevera abans de servir.

HISTÒRIA

Cultivada a l’antic Egipte 4000 a.C. Molt consumit pels romans. Segons NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) els «porri» són calents i secs en quart grau. Són nocius per als ulls, esclafen el cos, provoquen malsons, destorben l’estómac i empitjoren les úlceres de la bufeta. Però el suc posat dins l’oïda lleva els acúfens. Amb vinagre i posat dins el nas atura la hemorràgia. També vinagre on s’hagi cuit ho fa.

PROPIETATS MEDICINALS

  • afrodisíac
  • alcalinitzant
  • antiespasmòdic
  • antihelmíntic
  • antisèptic
  • colerètic
  • cosmètic
  • diürètic
  • emol·lient
  • estomacal
  • expectorant
  • febrífug
  • hepàtic
  • laxant
  • mucolític
  • pancreàtic
  • resolutiu
  • sudorífic
  • tònic
  • vasodilatador

USOS MEDICINALS

  • abscessos (UE + llet)
  • afonia
  • anèmia hivernal
  • anorèxia
  • arterioesclerosis
  • artritis
  • ascitis
  • asma
  • ateroesclerosis
  • càlculs urinaris
  • càncer
  • cistitis
  • colesterol alt
  • dispèpsia
  • durícies/galindons
  • escròfules
  • fatiga primaveral
  • febre
  • furóncols (UE + llet)
  • gastritis
  • gota
  • hemorroides
  • hipertensió
  • indigestions
  • infeccions
  • lumbago
  • nafres
  • nefritis
  • obesitat penellons UE (+ llet)
  • picadures d’insectes
  • reuma
  • ronquera
  • sordesa
  • tos
  • tuberculosis
  • vaginitis

Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document