Ràvola - Jardi Botanic Gombren

RÈVOLA

Stellaria holostea L. [1753, Sp. Pl. : 422] 2n = 26

DESCRIPCIÓ BOTÀNICA

La família de les Alsinaceae Lam. et DC es distingeix per tenir flors dialipètales diplostèmones, regulars, de simetria pentàmera, sr plantes herbàcies ni suculentes ni llenyoses, fruite en càpsula dehiscent per valves i calze dialisèpal. [Les Carifol·làcies tenen el calze gamosèpal i la càpsula dehiscent per 4 dents]. Dins la família, el gènere Stellaria es distingeix per tenir les flors dialipètales diplostèmones amb dehiscència de la càpsula per 6 valves. I, dins el gènere, Stellaria holostea es distingeix per tenir les tiges de secció quadrangular, de 20-40 cm, i tenir les fulles decussades, sèssils, linears-lanceolades, acuminades, de 3-6 × 0.3-0.8 cm, escabres al marge i sobre el nervi central, no gaire rígides però tampoc toves; i pètals de 1-1.5 cm, el doble de llargs que els sèpals (6-9 ×1.5-2 mm amb voraviu escariós estret), i bífids, fesos fins la meitat o menys. Bràctees de la inflorescència herbàcies; estams hipògins, pedicels pilosos. Càpsula esfèrica de 6-8 mm. Llavors de 2.5 mm amb tubercles cònics molt prominents.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es fa als fondals humits sota freixes o caducifolis o en clarianes, marges de bosc o vora camins. A la muntanya mitjana i menys a l’estatge subalpí. A la península hispànica es troba a les serralades del Nord i també a la Sierra de Béjar, i als Ports de Tortosa. A Catalunya és més abundant als peus del Montseny, a la Serralada Transversal i al Ripollès, com també a la Vall d’Aran i al Pallars Sobirà. No passa més al Sud de la línia entre Terrassa i Tremp. Al món es fa a Europa i, introduïda ala costa Este de l’Amèrica del Nord.

PROPIETAT I ÚS MEDICINAL

antibiòtica contra Staphylococcus aureus

Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document

Descarrega't el document