
És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
Ovari súper trilocular i estil únic, filiforme, més o menys persistent al fruit; i estigma entre capitat i trilobulat. Fruit en baia, entre globosa i trígona, primer verdosa, al final vermella o negra blavosa, amb 3- 6 llavors entre globoses i trígones, finament rugoses, de color entre blanc, verd, groc i marró. Dins el gènere hi ha 3 espècies a Catalunya. La de fulles estretes i verticil·lades és Polygonatum verticillatum. I de fulles ovals n’hi ha dues. Amb tija cilíndrica i pedicels inferiors amb 2-6 flors inodores: P. multiflorum. I amb tiges anguloses i pedicels amb 1-3 flors oloroses P. odoratum. Les tres espècies es troben al Ripollès. Polygonatum multiflorum és la més escadussera. És una planta herbàcia vivaç de fins a 60 cm d’alçària, glabra, amb soca carnosa horitzontal inflada nodosa molt fibrosa. Tija simple erecta, cilíndrica, buida per dins, una mica corbada i amb fulles a la zona superior, alternes, en dos rengles, mig abraçadores o subsèssils, ovals-oblongues, amb nervis convergents. Flors blanques verdoses menudes, inodores, agrupades per 2-6 en cada peduncle. Periant de 12-15 × 2-4 mm una mica inflat a la base. Filaments estaminals pilosos. Baia de 6-8 mm al final negra blavosa, amb llavors no puntuades.
És de clarianes de boscos caducifolis a Europa, Àsia occidental i boreal i Canadà. A la península hispànica es fa a les Serralades del Nord. A Catalunya es fa als Pirineus i a la Garrotxa, a la muntanya mitjana i fins vora l’estatge subalpí. Al Ripollès es fa a les roques del Forat Mitó (1650 m snm), al Nord de Montgrony i a la vall de Camprodon.
Els brots tendres de les tiges es mengen com si fossin espàrrecs. Les arrels també es poden menjar macerades prèviament en aigua una nit i cuites essent demà. O, triturades, seques, es poden afegir a la farina per fer el pa. Sempre cal prendre dosi molt reduïdes perquè hi ha el perill d’intoxicar fetge ronyons.
Menjar gaires fruits pot produir vòmits, mal d’estómac i diarrea. Dosi abusives acaben intoxicant el fetge, els ronyons i els fetus.