
És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
La corol·la és groga, en forma d'estrella de 5 puntes (rarament més, fins a 9, principalment en plantes cultivades). Estams 5 (rarament més, fins a 9 principalment en plantes cultivades); les anteres amb els seus àpexs prims estan unides entre si envoltant a l'estil i s’obren per porus. Estil més curt o tan llarg com els estams. El fruit és carnós, sucós, globós o allargat, llis o solcat, en forma esfèrica, allargada o piriforme, segons la varietat; de color vermell (o ataronjat) al madurar, més o menys fosc, més o menys uniforme. Hi ha varietats quasi blanques, marrons, morades, grogues. Pot tenir entre 2 i 30 lòculs i mesurar entre 3 i 16 cm de diàmetre. Hi hagut tomàquets de 3.5 Kg. Llavors nombroses, de 3-5 × 2.5 mm més o menys circulars, aplanades, grogues, envoltades per una massa mucilaginosa. La pol·linització normalment la fan els borinots.
Originària la tomaquera de l’Amèrica Central i de la zona andina, va arribar a Europa (Espanya, Itàlia) a mitjans de segle XVI.
La tomaquera no suporta temperatures per sota els 8oC. Viu bé en canvi entre els 15o i els 25o C. Per madurar, millor temperatures per sobre els 21o C. Agraiex un sòl ben afemat, ric en matèria orgànica i en oligoelements (Ca, Mg, Fe, Cu, Mn, Mo, Bo). En una de les llaurades prèvies a la plantació s’hi por afegir calç diluïda. Això evitarà la malaltia de la «pesseta» que es manifesta per una marca de podridura al tomàquet en forma de moneda. Antigament es plantaven les tomaqueres a mitja altura del costat del solc. Actualment se solen plantar al fons del solc. Un plàstic negre que cobreixi tot el terreny evita en un 99% el creixement de males herbes. Cal fer forats a part dels de cada planta, perquè l’aigua penetri bé al terreny a través del fons del solc. Un cop les plantes hagin arribat a fer més d’un pam d’alçària ja es poden instal·lar els tutors. Als hivernacles consisteixen en fils que pengen de barres. A pagès normalment es fan amb canya comuna. Cada 20 cm d’alçària caldrà assegurar la tija perquè no es doblegui. Això es fa amb cordills curts o diversos materials. Antigament les plantes es ruixaven amb caldo bordelès o simplement sofre. Actualment, les varietats que venen als planters ja solen resistir bé les malalties, sempre que s’hagi plantat prou separades. Les rates es deleixen per menjar els tomàquets ja una madurs. Caldrà evitar això amb pastilles que les alimentin i a la llarga les enverinin, o amb trampes. La tomaquera vol humitat (60%) ambiental, però un excés la perjudica (fongs a les fulles) i una escassetat també (tomàquets assecats, cremats). És bo posar alguna planta aromàtica barrejada amb les tomaqueres, com ara alfàbrega o huacatai. Si la planta fa mols rebrots i disposa de poc espai per expandir-se serà millor triar els que no duen flors encara i esporgar-los. Les tomaqueres normals solen plantar-se a Catalunya a primers d’abril. I les de tomàquets de penjar a primers de juny. Els principals països productors (2018) són la Xina (61.5 milions de tones), l’Índia (19), els Estats Units (12.5), Turquia (12), Egipte (6.5), Iran (6.5), Itàlia (5.5), Espanya (4.5), Mèxic (4.5) i Brasil (4).
Hi ha persones al·lèrgiques al tomàquet com aliment que poden patir angioedema. També per contacte algunes persones poden patir urticària i ananafilaxis. Els tomàquets molt verds contenen fins a 500 ppm de solanina (alfa-tomatina & dehidro-tomatina) que pot resultar tòxica. Els tomàquets verds d'amanir només en contenen fins a 200 ppm. A part poden haver-hi pesticides afegits.