Centaurea aspera té el vil·là en palletes lliures, sense una esquama lateral o làmina, essent les esquames de l’involucre espinoses, les flors de color porpra rosat, excpte a la base, blanquinosa, i les espines de l’involucre menors de 6 mm. És una herba bianual o vivaç ramificada més o menys dreta o reptant de 30 a 80 cm. Les fulles, no decurrents, híspides, estan dividides en lòbuls acuminats més o menys espinulosos. Les inferiors són lirades, peciolades, les superiors són oblongues, pinnatífides o sinuades, no auriculades. Involucre de 10-17 × 4.5-12 mm, ovoide, amb 5 rengles de bràctees imbricades. Les bràctees de l’involucre, de color palla clar, tenen un apèndix acabat en 3-5 espines formant un petit ventall, essent la més interna major (3-4.5 mm) que les laterals, i que en total no arriba a la meitat de la longitud del folíol de la bràctea del capítol. Aquenis de 3.5-5 mm, oblongo-ovoides, groguencs, amb vil·là de fins a 3 mm.



SUBESPÈCIES

    Se n’han descrit almenys 4 subespècies:
  • aspera: fulles caulinars del mig pinnatipartides o pinnatisectes, o enteres de 2-5 mm d’amplada. Mata de fins a 1 m.
  • pseudosphaerocephala: fulles més amples, pinnatífides; les caulinars del mig i sovint les superiors auriculades, calàtides més grosses a la maduresa, periclini a la fi subglobulós, umbilicat a la base; aquenis majors, d’un castany porpra, floració precoç.
  • scorpiurifolia: fulles caulinars del mig lanceolades, oblongo-lanceolades o el·líptiques, de 5-20 mm d’amplada. Mata de fins a 60 cm.
  • stenophylla: capítol més estret, fulles caulinars del mig de 2 mm d’amplada, linears- filiformes. Mata de fins a 70 cm.
    • Amb tot, ROUY reconeixia més varietats: subinermis, auriculata, angustata.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Al món Centaurea aspera es troba a la meitat occidental d’Europa i al Magreb. A la península hispànica és més típica de la meitat oriental, però també es troba a Segòvia, Valladolid i Zamora. La ssp. aspera és predominant al Sud i Est de la península. Arriba a uns 1500 m snm i es troba en marges, fenassars, assolellats i secs. A Catalunya es troba arreu excepte en zones muntanyoses dels Pirineus i zones humides del Ripollès i del Pallars Sobirà i Vall d’Aran. La ssp. stenophylla arriba fins a uns 1100 m snm Es troba també al Sud i Est de la península hispànica. A Catalunya es troba a les Terres de l’Ebre i al Montsant. La ssp. scorpiurifolia arriba fins a 1400 m snm és d’Andalusia i Múrcia. La ssp. pseudosphaerocephala és de la Provença, vora Marsella.

PROPIETATS MEDICINALS

  • amargant
  • antidiabètica
  • antiinflamatòria
  • antisèptica
  • aperitiva
  • astringent
  • colagoga
  • colerètica
  • digestiva
  • diürètica
  • galactagoga
  • hipoglucemiant
  • refrescant

USOS MEDICINALS

  • acidesa estomacal
  • alcoholisme
  • anorèxia
  • ansietat
  • berrugues
  • càlculs
  • catarro
  • colesterol alt
  • conjuntivitis (hidrolat)
  • cremades
  • cucs intestinals
  • diabetis
  • diarrea
  • discinèsia biliar
  • dispèpsia per poca secreció
  • durícies
  • èczemes
  • ferides
  • fetge inflamat
  • galindons
  • grans
  • hemorroides (amulet; banys locals))
  • hipertensió
  • mal de cap
  • pancreatitis
  • penellons
  • refredat
  • regla irregular
  • reuma (banys)

ALTRES USOS

Les fulles de baix i les tiges tendres es poden menjar com a verdura. Els capítols bullits amb arròs o patates o fregits, sempre pelats, també. Les flors es poden posar a la ratafia. Els «albercocs de marge» o ballarucs escumosos de la base de la planta es poden menjar com una llaminadura. La planta tendra és mengívola per a conills i gallines, ovelles i cabres. Les flors produeixen nèctar adient per ales abelles fer-ne mel. La planta s’ha emprat com a reclam per a caçar caderneres. I se’n feien petites escombres.

PREPARATS

És millor deixar macerar la planta (o els capítols o la rel) en aigua calenta, que no arribi a bullir. Smilax aspera + Centaurea aspera + Lonicera implexa: depuratiu.


Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document