TRAVALERA
Centaurea aspera L. [1753, Sp. Pl. : 916] 2n = 22
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA
Dins la gran família de les Compostes pertany a la subfamília de les Cinarocèfales, amb capítols amb flors totes tubuloses, en general bisexuades, amb l’estil inflat sota la ramificació; i a la tribu de les Cynaraea Less. que es caracteritza perquè la punta de l’estil és entera o amb dues rames molt curtes i totes les flors són iguals. Ja dins la tribu, el gènere Centaurea es distingeix per per tenir un involucre comú a totes les flors del capítol, el vil·là format per palletes lliures i les esquames de l’involucre apendiculades. Dins la tribu pertany a la secció Asperae Rouy que es distingeix pel periclini amb folíols amb apèndix corni, no decurrent, semi-orbicular, rodejat d’espines (313) poc desiguals, divergents o paral·leles, i per les corol·les porpra (a vegades les centrals blanquinoses), i les externes una mica radiants; els aquenis tenen un vil·là i el llambric no barbut, eixamplat transversalment. I dins la secció, Centaurea aspera es distingeix per les fulles no decurrents, i els apèndixs no reflectits, amb espines divaricades-divergents i els apèndixs amb 3-5 espines primes, la terminal igualant com a molt la meitat de la longitud del folíol i pels aquenis glabres, tots amb el vil·là igualant la meitat de la llur longitud.
Centaurea aspera té el vil·là en palletes lliures, sense una esquama lateral o làmina, essent les esquames de l’involucre espinoses, les flors de color porpra rosat, excpte a la base, blanquinosa, i les espines de l’involucre menors de 6 mm. És una herba bianual o vivaç ramificada més o menys dreta o reptant de 30 a 80 cm. Les fulles, no decurrents, híspides, estan dividides en lòbuls acuminats més o menys espinulosos. Les inferiors són lirades, peciolades, les superiors són oblongues, pinnatífides o sinuades, no auriculades. Involucre de 10-17 × 4.5-12 mm, ovoide, amb 5 rengles de bràctees imbricades. Les bràctees de l’involucre, de color palla clar, tenen un apèndix acabat en 3-5 espines formant un petit ventall, essent la més interna major (3-4.5 mm) que les laterals, i que en total no arriba a la meitat de la longitud del folíol de la bràctea del capítol. Aquenis de 3.5-5 mm, oblongo-ovoides, groguencs, amb vil·là de fins a 3 mm.
SUBESPÈCIES
Se n’han descrit almenys 4 subespècies:
- aspera: fulles caulinars del mig pinnatipartides o pinnatisectes, o enteres de 2-5 mm d’amplada. Mata de fins a 1 m.
- pseudosphaerocephala: fulles més amples, pinnatífides; les caulinars del mig i sovint les superiors auriculades, calàtides més grosses a la maduresa, periclini a la fi subglobulós, umbilicat a la base; aquenis majors, d’un castany porpra, floració precoç.
- scorpiurifolia: fulles caulinars del mig lanceolades, oblongo-lanceolades o el·líptiques, de 5-20 mm d’amplada. Mata de fins a 60 cm.
- stenophylla: capítol més estret, fulles caulinars del mig de 2 mm d’amplada, linears- filiformes. Mata de fins a 70 cm.
Amb tot, ROUY reconeixia més varietats: subinermis, auriculata, angustata.
HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
Al món Centaurea aspera es troba a la meitat occidental d’Europa i al Magreb. A la península hispànica és més típica de la meitat oriental, però també es troba a Segòvia, Valladolid i Zamora.
La ssp. aspera és predominant al Sud i Est de la península. Arriba a uns 1500 m snm i es troba en marges, fenassars, assolellats i secs. A Catalunya es troba arreu excepte en zones muntanyoses dels Pirineus i zones humides del Ripollès i del Pallars Sobirà i Vall d’Aran.
La ssp. stenophylla arriba fins a uns 1100 m snm Es troba també al Sud i Est de la península hispànica. A Catalunya es troba a les Terres de l’Ebre i al Montsant.
La ssp. scorpiurifolia arriba fins a 1400 m snm és d’Andalusia i Múrcia.
La ssp. pseudosphaerocephala és de la Provença, vora Marsella.
PROPIETATS MEDICINALS
- amargant
- antidiabètica
- antiinflamatòria
- antisèptica
- aperitiva
- astringent
- colagoga
- colerètica
- digestiva
- diürètica
- galactagoga
- hipoglucemiant
- refrescant
USOS MEDICINALS
- acidesa estomacal
- alcoholisme
- anorèxia
- ansietat
- berrugues
- càlculs
- catarro
- colesterol alt
- conjuntivitis (hidrolat)
- cremades
- cucs intestinals
- diabetis
- diarrea
- discinèsia biliar
- dispèpsia per poca secreció
- durícies
- èczemes
- ferides
- fetge inflamat
- galindons
- grans
- hemorroides (amulet; banys locals))
- hipertensió
- mal de cap
- pancreatitis
- penellons
- refredat
- regla irregular
- reuma (banys)
ALTRES USOS
Les fulles de baix i les tiges tendres es poden menjar com a verdura. Els capítols bullits amb arròs o patates o fregits, sempre pelats, també. Les flors es poden posar a la ratafia. Els «albercocs de marge» o ballarucs escumosos de la base de la planta es poden menjar com una llaminadura. La planta tendra és mengívola per a conills i gallines, ovelles i cabres. Les flors produeixen nèctar adient per ales abelles fer-ne mel. La planta s’ha emprat com a reclam per a caçar caderneres. I se’n feien petites escombres.
PREPARATS
És millor deixar macerar la planta (o els capítols o la rel) en aigua calenta, que no arribi a bullir.
Smilax aspera + Centaurea aspera + Lonicera implexa: depuratiu.
Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document