Viola groga

Caltha palustris L. [1753, Sp. Pl. : 558] 2n = 16, 28, 32, 35, 44, 48, 52, 53, 54, 56, 60, 62, 64, 70

DESCRIPCIÓ BOTÀNICA

És una herba vivaç que no arriba a 40 cm d’alçària (excepcionalment fins a 80), tota glabra, amb flors d’un groc molt viu, que sol viure al marge de degotalls o petits cursos d’aigua. És una hemicriptòfita rosulada amb arrels del tipus rizomatós fasciculades, carnoses, simples, de fins a 20 cm de longitud, de 2-3 mm de gruix. La tija és curta, dreta, glabra, tubulosa, esponjosa, amb estries longitudinals; a vegades és una mica enfiladissa i amb arrels adventícies als nusos de la tija. Les fulles basals tenen un pecíol molt llarg (5-20 cm) i la làmina entera cordada o reniforme amb la part distal obtusa i els marges crenats o lleugerament dentats; essent la nervació palmada i tota la làmina una mica carnosa de color verd fosc brillant. Els estomes són anomocítics. Aquestes fulles solen fer 6-8 × 5-7 cm. Les fulles caulinars són similars a les basals però menors i subsèssils o sèssils. Les flors són bisexuades, solitàries a l’extrem de la tija, i n’hi pot haver entre 2 i 7 per planta. Són d’uns 5 cm de diàmetre, de color groc daurat o groc rovell d’ou i brillants. Els peduncles florals solen tenir 5 cm de longitud. No hi ha calze. La corol·la té entre 5 i 8 pètals sepaloides o tèpals. Per revers els pètals són una mica verdosos. Els pètals solen fer 8-13 × 13-20 mm. Els estams es disposen en espiral. Són grocs, nombrosos (50-120), d’uns 7 mm de longitud. Els grans de pol·len són 3-colporats, o excepcionalment 5-colporats.

El gineceu està format per 5-25 pistils amb carpels a l’ovari amb nectaris. Cada carpel té un estigma bilobulat obliqu. Sol florir poques setmanes. Ja que l'autopol·linització no és fecundadora, la pol·linització ve facilitada per insectes (abelles, coleòpters, mosques, etc.) El fruit forma una estrella de 10 fol·licles comprimits, d’uns 7-20 × 2.5-5 mm, lleugerament arquejats pel dors. Contenen nombroses (7-20) llavors de 2.5 × 1.5 mm, fusiformes, ruguloses, negres. La planta s’adapta a la pluja que dispersa les llavors que en surten disparades i que suren. Dins la família de les Ranunculàcies el gènere Caltha es distingeix per tenir les flors actinomorfes, regulars, sense esperons, les fulles no oposades, unes fent roseta basal, les altres a la tija, cordiformes, 5 tèpals grocs, pistils fins a uns 10.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

És una espècia circumboreal que es troba tan a Europa, Àsia com a Amèrica del Nord. Sempre es troba en indrets molt humits, vora estanys, fonts, rierols o cursos d’aigua sense fosfats, força pura. Se la podria considera planta amfíbia. A la península hispànica es troba als Pirineus i Serralada Cantàbrica i també als Sistema Central. A Catalunya es troba a la zona subalpina pirinenca i del Montseny.

VARIETATS

És una espècia molt polimorfa, i genèticament diversa, per poliploidisme. Se n’han descrit moltes varietats o subespècies de valor taxonòmic difícil de valorar:

subsp. alpestris (Schott & al.) H. Neumayer (1942) •subsp. arctica (R. Br.) Hultín

subsp. cornuta (Chott, Nyman, Kotschy)Hegi (1912) •subps. laeta (Schott, Nyman,Kotschy(hegi (1912) •subsp. minor (Miller) P. Fourn. (1936)

subsp. palustris

subsp. procumbens (G. Beck) Neumayer (1942)

var. alba

var. abortiva Lamotte (1876)

var. alpestris (Schott, Nyman & Kotschy) Rouy & Foucaud (1893)

var. arctica (R.Br.)Hultín

var. cornuta (Schott, Nyman & Kotschy) Rouy & Foucaud (1893)

var. decumbens Lamotte (1876)

var. flabellifolia (Pursh) Torrey & A. Gray (1836)

var. guerangerii Lamotte

var. latifolia (Schott, Nyman & Kotschy) Rouy & Foucaud (1893)

var. major (Miller) DC. (1817)

var. minor (Miller) DC. (1817)

var. parviflora F. Gírard (1890)

var. plena

var. purpurascens

var. radicans (T.F. Forster) Hooker

var. stagnalis Magnier ex Rouy & Foucaud (1893)

var. stenopetala F. Guérard

PROPIETATS MEDICINALS

El suc de la planta tendra s’aplica a berrugues per cauteritzar-les. Les poncelles es poden menjar (adobades) com a picants. La rel, cuita (llençant la primer aigua). Fulles en vinagre o cuites. La planta (fulles, arrels) en general és irritant i vomitiva si es pren crua, però un cop bullida (canviant la primera aigua) perd la toxicitat. Cura, la planta és tòxica, provoca irritació i vòmits.

analgèsica
analgèsica
antibacteriana
antiespasmòdica
antihelmíntic
antiinflamatòria (REL bullida UE)
antioxidant
antireumàtica
aperitiva
citotòxica: leucèmia THP-1; càncer de pulmó A-549, càncer de còlon HCT-15, càncer de matriu HeLa, càncer de pròstata PC-3
diürètica
expectorant  irritant
laxant
mucolítica  rubefaent
sudorífica

Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document

Descarrega't el document

VIOLA GROGA