Fan una mica d’olor. Són dioiques, solitàries o geminades, amb peduncles curs que estan articulats a la zona del mig, i s’engruixeixen (a la meitat distal) a la fructificació. Anteres oblongues, mucronades,, 1-2 vegades més curtes que el filament. Baia de 4.5-7 mm, verda primer, després negrosa, és petita que un pèsol, amb 1-2 llavors de 3-4 mm, subesfèriques. Sol ser planta dioica. El rizoma, blanquinós, té 2-5 mm de gruix. L’autèntica fulla és una esquama de 5-10 mm, triangular, aguda, acuminada, amb una banda central de color castany i voravius hialins, i es prolonga en un esperó de 3-5 mm, persistent, espinós entre patent i retrors. Les flors o són bisexuades o unisexuades i s’agrupen en fascicles de 1-4, amb pedicels de 3-7 mm amb bràctees de fins a 1 mm rodejant del tot la base. Tèpals de 3-4.5 mm de color groc crema amb marges translúcids. Anteres de 0.9-1.1 mm, grogues, dorsifixes.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

És espècie típica de la conca mediterrània. Es pot trobar a sotabosc aclarit d’alzinars, pinedes de pi blanc o pi pinyer, marges de camins, clarianes a garrigues i màquies.

ESOTERISME

Per curar-se de les febres de la malària cal pixar cada dia en dejú pel matí al peu d’una esparreguera.

USOS CULINARIS

Un bon manat d’espàrrecs es pot convertir en una esplèndida truita. Es trenquen a bocins amb els dits, es saltegen amb oli calent, s’hi afegeix all triturat i al final s’hi aboquen els ous batuts. Millor que quedi una mica crua que no pas cremada. Es poden coure també a la basa. O posar en sopes, estofats, paelles, o un cop cuits al vapor, menjar-los amb salsa maonesa, mantega calenta o simplement oli d‘oliva.

HISTÒRIA

APICIUS (segle I) a «De re coquinaria» escrivia sobre com cuinar i menjar els espàrrecs silvestres. Els antics egipcis ja coneixien els espàrrecs. A Catalunya és força comuna, però manca a les muntanyes dels Pirineus i a les zones humides de la Serralada Transversal.

PROPIETATS MEDICINALS

  • afrodisíaca (turió o espàrrec)
  • anticancerígens
  • antioxidant
  • aperitiva (TUR)
  • citotòxica
  • diürètica de clorurs (REL)
  • sedant cardíaca (REL)
  • tònica

USOS MEDICINALS

  • càlculs urinaris
  • càncer de bufeta T24
  • càncer de còlon HCT-116 (REL)
  • càncer de fetge HepG2 (REL)
  • càncer de pulmó A549 (REL)
  • candidiasis
  • edema cardíac (REL)
  • icterícia
  • infecció d’orina
  • mal de coll (TUR)
  • mal de ronyons
  • oligúries pel cor dèbil

PREPARATS I DOSIS

  • Decocció de rels (50g/L). Bullir 15 minuts. Dosis: 3 gots al dia, millor en dejú.
  • Extracte aquós: 1-4 g/dia
  • Suc d’espàrrecs: fins a 100 g/dia
  • Xarop de les 5 arrels: esparreguera, galzeran, fonoll, api, julivert. Se’n pot prendre fins a 100 g/dia.

ALTRES USOS

Es cull l’esparreguera boscana per fer de fons verd de rams de flors o corones a les floristeries.

EFECTES ADVERSOS

Menjar molts espàrrecs pot provocar insomni i inflamar les vies urinàries. Menjar-se'ls tendres, crus, pica la gola uns instants.


Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document