Fulles paripinnades; els 3–5 (7) folíols distals generalment reduïts a circells enfiladissos, folíols normals 2–6, oposats, ovats, el·líptics o obovats, generalment 1.5–5.5 cm de llarg i 1–2 cm d'ample. Estípules foliàcies, ovades, generalment més llargues que els folíols, semi-cordades, amplexicaules i dentades. Inflorescència amb flors solitàries o raïms amb 2 o 3 flors a l'àpex del peduncle. Calze campanulat, 5-lobat, els 2 lòbuls superiors més amples. Corol·la de 1.5–2 cm de llarg, blanca o rosada, amb estendard obovat o sub-orbicular, ales falcades oblongues, quilla encorbada, obtusa. Estams 10, diadelfs, el vexil·lar lliure. Estil barbat a la cara interna. Llegums oblongs o cilíndrics, més o menys comprimits, 2.5–12.5 cm de llarg × 1.5–2.5 cm d'amplada, rectes o corbats, carnosos i cerosos al madurar, dehiscents. Llavors 3–12, esfèriques però de forma exacta i mida variables. Llavors (pèsols) de 4 a 10 en beines (tavelles) d'entre 5 i 10 cm de llargada. Normalment són verds, però n’hi ha també de daurats o de porpres.



HÀBITAT, DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA I CULTIU

Els pèsols segurament deriven de Pisum etaltius, espècie silvestre que es troba des de la conca mediterrània fins el Tibet. Es cultivava al Kurdistan, Egipte i a la conca del Danubi a finals del Neolític. A Geòrgia,m per exemple, el cinquè mil·lenni abans de Crist. Al Neolític hi havia pesoleres a Grècia, Síria, Turquia, Israel, Jordània i Iraq. A Egipte n’hi havia cap el 4800 a.C. a la zona del delta del Nil. A Afganistan i al Nord de l’’Índia n’hi havia ja el 2000 a.C. Al Sud, cap el 1500 a.C. Els soldats romans collien pèsols silvestres Líbia i Tunísia (Numídia) i a Judea. Els tirabecs (pèsols que es mengen tendres amb tavella i tot) es cultivaven en temps d’ENRIC IV a França el segle XVI. N’hi ha de mata baixa i de mata alta. Una espècie similar (Pisum odoratum) va servir per promulgar les tres lleis de la genètica a MENDEL. Creixen bé entre 10 i 18oC. Poden donar pèsols ja als dos mesos de la sembra. Els països amb més productivitat són Canadà, França, Dinamarca, l’Índia (Nord) i Austràlia (Suc-centre). Però la producció per país està encapçalada per la Xina (12 milions de tons l’any), seguida de l’Índia (4.8). A Catalunya són famosos el pèsols del Maresme. Diuen que cal sembrar els pèsols en lluna nova perquè produeixin més i més temps.

LITERATURA I ESOTERISME

  • «Més eixerit que un pèsol»
  • «Qui no vol menjar sopes a l’estiu ha de fer pèsols a l’abril».
  • «Si vols menjar pèsols al segar, al mes d’abril els has de sembrar»
  • SOMNIS: Somniar pèsols és senyal de progrès del pla que s’està seguint. Si són molt tendres, és senyal d’abundància material i afectiva. Si mengem pèsols, és senyal de final de l’etapa actual en els negocis o en l’estat de salut. Si sembrem pèsols en somnis, és senyal d’un projecte esperançador. Menjar-los dins la sopa és senyal de baralla dins la família. Veure pèsol secs és senyal d’herència.
  • PÒSIT DEL CAFÈ: veure-hi un pèsol és senyal d’èxits imprevistos.

SUBESPÈCIES

Segons Flora Iberica a la península hi ha dues subespècies.

  • La ssp. sativum es distingeix per tenir les llavors llises o alveolades ruguloses i les estípules de 64-88 mm i el fruit de 12-18 mm d’amplada.
  • I dins aquesta subespècie hi distingeixen la varietat sativum, amb estípules sense taca basal, flors sovint del tot blanques, llavors de 8 mm esferoidals. És la més cultivada.
  • I també la varietat arvense (L.) Poir. ales porpra, llavors de 6 mm anguloses. Sovint es veu assilvestrada.
    • La ssp. elatius (M. Bieb.) Asch. & Graebn. té les llavors papil·loses, i les estípules de 16- 66 mm, e,l fruit de 9-13 mm.
  • I dins aquesta subespècie hi distingeixen la varietat elatius que té peduncles de 5 a 19.5 cm, més o tan llargs com la fulla i 2-4 cops més llargs que l’estípula. Es veu sovint silvestre.
  • I també la varietat brevipedunculatum P.H. Davis & Meikle, amb peduncles de 0.5- 6 cm, més curts que la fulla i 1-1.5 cops més llargs que les estípules. Es troba escampada per espasis oberts no ruderals.

    • USOS CULINARIS

    Normalment es mengen tendres i bullits. Es venen també congelats. Els tirabecs molt tendres es mengen amb tavella i tot. Els pèsols ja madurs i dus es reserven per al bestiar; i es poden coure amb ajuda del bicarbonat sòdic perquè s’estovin abans. Quan no s’empraven pesticides hi havia algun pagès que es menjava els pèsols crus. Normalment es couen al vapor o dins l’aigua i amb algunes fulles de menta o de llorer i amanits amb mantega o oli, sal i pebre; sols o amb patates, pastanaga, ceba, arròs i/o amb altres verdures. Si es serveixen amb altres llegums, millor coure’ls per separat. La llet vegana de pèsols s’elabora amb proteïna de pèsols, fosfats, oli de gira-sol, espessidors, aromes i micronutrients (vitamina D2, vitamina B3, vitamina B6, B12, vitamina A, Ferro, oli d’algues ric en àcids grassos poliinsaturats de la sèrie omega-3). És de recent comercialització (2021) i sol elaborar-se a partir de pèsols grocs partits. Proteïna vegana de pèsol sola o combinada amb altres (cànem, soja, arròs) és força assequibles avui en dia com a complement esportiu o per a culturistes.

    USOS I PROPIETATS MEDICINALS

    • alimentació vegana (proteïna)
    • anèmia
    • berrugues
    • calor
    • càncer
    • contraceptiu
    • diabetis
    • disenteria
    • diürètic
    • èczema
    • febre
    • indigestions
    • infeccions urogenitals
    • llet escassa
    • nàusees
    • triglicèrids alts
    • tumors als testicles

    POSSIBLE TOXICITAT

    Pot haver-hi intolerància similar a la de les faves que donaria mareig i mal de cap amés d’anèmia hemolítica. O poden resultar tòxics degut als pesticides o a productes afegits per a conservar-los.


    Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document